Dosis acumulada de metotrexato y fibrosis hepática en pacientes con psoriasis
Context. La psoriasi és una malaltia inflamatòria crònica amb manifestació primàriament cutània, però també articular, i amb una gran repercussió sistèmica. El metotrexat (MTX) segueix sent un dels pilars del tractament de la psoriasi i l'artritis psoriàsica degut al seu bon balanç cost-efectiv...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:293002 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/293002 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Psoriasis Metotrexat Methotrexate Metotrexato Fetge Liver Hígado Ciències de la Salut |
| Sumario: | Context. La psoriasi és una malaltia inflamatòria crònica amb manifestació primàriament cutània, però també articular, i amb una gran repercussió sistèmica. El metotrexat (MTX) segueix sent un dels pilars del tractament de la psoriasi i l'artritis psoriàsica degut al seu bon balanç cost-efectivitat. L'ús crònic de MTX en pacients amb psoriasi s'ha associat a fibrosi hepàtica, però els efectes hepatotòxics reals a llarg termini continuen sent incerts. Els pacients amb psoriasi moderada-greu presenten una major prevalença i gravetat de la malaltia del fetge gras metabòlic (EHmet; anteriorment fetge gras no alcohòlic, HGNA). La síndrome metabòlica i el consum d'alcohol, entre altres factors de risc, poden contribuir al desenvolupament de fibrosi hepàtica. L'elastografia transitòria (ET) és un procediment ràpid i no invasiu que permet quantificar la fibrosi hepàtica. Actualment també disposem d'índexs de fibrosi, que permeten estimar el risc de fibrosi en pacients amb EHmet, tot i que la seva utilitat en pacients amb psoriasi encara disposa de poca evidència. Objectius. Determinar l'associació entre el tractament prolongat amb metotrexat (MTX) i altres factors de risc amb l'esteatosi hepàtica (avaluada mitjançant ecografia) i la fibrosi (quantificada mitjançant elastografia transitòria), en pacients amb psoriasi. Estudiar altres factors de risc associats a fibrosi hepàtica. Investigar la prevalença d'esteatosi i fibrosi hepàtica entre els pacients amb psoriasi moderada-greu. Avaluar la correlació entre alguns índexs de fibrosi i l'ET a la nostra cohort. Mètodes. Estudi observacional, no intervencionista, prospectiu i bicèntric per avaluar la fibrosi hepàtica mitjançant elastografia transitòria en pacients amb psoriasi tractats amb MTX. S'hi van incloure pacients consecutius amb psoriasi que rebien MTX. També es van incloure pacients amb psoriasi que mai no havien rebut MTX. Es van calcular les dosis acumulades de MTX i el temps de tractament amb MTX. Es van recollir les característiques basals i els paràmetres analítics. A tots els pacients se'ls va fer una elastografia transitòria per avaluar la fibrosi hepàtica. A més, es va realitzar ecografia hepàtica i el càlcul dels índexs de fibrosi (índexs FIB-4 i NAFLD). Es va avaluar la correlació de la dosi acumulada de MTX amb el valor de l'elastografia (kPa) i els paràmetres esmentats. Resultats. Es van incloure 170 pacients amb psoriasi (64 dones i 106 homes). Cinquanta-sis pacients tenien artritis psoriàsica concomitant. La mesura de la dosi acumulada de MTX va ser de 1325,4 ± 1961,5 mg (IC 95%: 0-19200mg) i la mitjana de la durada del tractament va ser de 27,3 ± 34 (IC 95%: 0 -240) mesos. El 38,46% (65/169) dels pacients presentaven fetge gras (definit per ecografia). Vint-i-sis pacients (15,3%) presentaven almenys fibrosi significativa (F3, LSM. |
|---|