Estudio de los factores pronósticos y terapéutica de la sepsis grave en el paciente anciano y muy anciano

Una de les complicacions més freqüents als pacients d'edat avançada són les infeccions. A la present tesi s'han estudiat dos grups de pacients majors de 65 anys amb infeccions greus (un grup de pacients amb sèpsia i un amb infecció per SARS-CoV-2). La metodologia empleada, les variables es...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Arnau-Barrés, Isabel
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:265891
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/265891
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Sèpsia
Sepsis
Sars-Cov-2
Ancià
Adulto mayor
Older adults
Ciències de la Salut
Descripción
Sumario:Una de les complicacions més freqüents als pacients d'edat avançada són les infeccions. A la present tesi s'han estudiat dos grups de pacients majors de 65 anys amb infeccions greus (un grup de pacients amb sèpsia i un amb infecció per SARS-CoV-2). La metodologia empleada, les variables estudiades i els resultats es resumeixen en tres apartats que són els corresponents a les tres publicacions que es presenten a continuació. Al primer estudi, l'objectiu va ser estudiar els factors pronòstics de mortalitat en 235 episodis de sèpsia. Es van recollir les següents variables: edat, gènere, índex comorbiditat (Charlson), microbiologia, severitat de la infecció (APACHE-2, SIRS i quick-SOFA), dades clíniques (presentació clínica, confusió, febre o hipotensió), dades analítiques (proteïna C reactiva, procalcitonina i albúmina) i adequació del tractament antibiòtic. Vint-i-set pacients van morir als 30 dies (11,5%). Els factors relacionats amb la mortalitat van ser, l'albúmina <2,6 mg/dL (OR 3,26, IC 12-9,41; p=0,029); l'índex de Charlson (OR 1,23, IC 1,04-1,45; p=0,012); proteïna C reactiva (OR 1,04, IC 0,99-1,08; p=0,062) i la no adequació del tractament antibiòtic (OR 3,3, IC 1,06-10,4; p=0,039). Com a conclusions, destacar l'estat nutricional previ (albúmina) com a factor independent relacionat amb la mortalitat i la importància de l'adequació del tractament antibiòtic per a reduir-la. Al segon estudi, l'objectiu va ser comprovar si l'albúmina seguia tenint valor predictiu de mortalitat a una mostra de 405 pacients ingressats a un hospital amb infecció per SARS-CoV-2. Es van recollir dades d'edat, gènere, índex comorbiditat (Charlson), dades analítiques (proteïna C reactiva, procalcitonina, interleukina-6, dímer-D, creatinina sèrica, PaFi (PaO2/FiO2) i nivells sèrics d'albúmina) i la severitat de l'episodi (Modified Early Warning Score-MEWS). Noranta-dos pacients van morir durant l'hospitalització (23%). Els factors relacionats amb la mortalitat varen ser l'edat (OR 1,11, IC 1,09-1,14; p=0,047); hipertensió arterial (OR 2,38, IC 1,42-3,99; p=0,002); índex de Charlson ≥3 (OR 1,28, IC 1,28-3,52; p=0,004); proteïna C-reactiva >5 mg/dl (OR 2,03, IC 1,25-3,30; p=0,007); MEWS >3 (OR 2,11, IC 1,28-3,77; p=0,003) i l'albúmina sèrica <3 g/dl (OR 2,18, IC 1,03-4,62; p=0,039). Aquesta última es va associar per si mateixa a un major risc de mortalitat a un àrea sota la corba ROC de 0,72 (IC 0,63-0,81). Es va concloure que l'hipo-albuminèmia es relaciona també amb major mortalitat en pacients infectats per la COVID-19, fins i tot després d'ajustar per edat, gènere, paràmetres inflamatoris, comorbiditats i gravetat de l'episodi. L'objectiu del tercer treball, va ser analitzar la presència de lesió miocàrdica per SARS-CoV-2, en 313 pacients ingressats per COVID-19 i estudiar el seu valor pronòstic de mortalitat. Es van recollir les mateixes variables que a l'estudi anterior. La lesió miocàrdica (troponina altament sensible >9 ng/L en dones i 16 ng/L en homes), va estar present a 224 pacients >65 anys (71%). Els resultats van mostrar que els pacients amb lesió miocàrdica van tenir major mortalitat intra-hospitalaria [71 (31%) vs 11 (12%); p<0,001] i aquells que no van morir van trigar més temps a aconseguir l'estabilitat clínica (mitjana 13 dies (IQR 6-21) vs 9 dies (IQR 5-17); p< 0,001). Els factors relacionats amb major mortalitat en aquest cas van ser la presència de lesió miocàrdica (OR 2,1, IC 1,02-4,42; p=0,043), l'edat (OR 1,08, IC 1,05-1,11; p<0,001), gènere masculí (OR 1,11, IC 0,98-1,32; p=0.093), índex de Charlson (OR 1,11, IC 1,03-1,19; p=0,004) i el MEWS (OR 1,12, IC 1,01-1,31; p=0,019). Com a conclusió, la lesió miocàrdica augmenta el temps fins a l'estabilització clínica així com la mortalitat intra-hospitalaria. Aquesta tesi doctoral ha suposat l'inici d'una línia de recerca focalitzada a l'estudi del factors pronòstics de mortalitat de las infeccions greus en les persones grans.

Similares en LA Referencia