Nuevas dianas terapéuticas en la sepsis
A causa de la heterogeneïtat de la sepsi, la resposta a les teràpies coadjuvants també és heterogènia, amb una varietat d'efectes que depenen d'endotips i fenotips específics. Per tant, alguns individus poden requerir tractaments addicionals o alternatius. La identificació de subgrups de p...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:299384 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/299384 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sèpsia Sepsis Ciències de la Salut |
| Sumario: | A causa de la heterogeneïtat de la sepsi, la resposta a les teràpies coadjuvants també és heterogènia, amb una varietat d'efectes que depenen d'endotips i fenotips específics. Per tant, alguns individus poden requerir tractaments addicionals o alternatius. La identificació de subgrups de pacients que no responen a la teràpia convencional és crucial per al desenvolupament d'intervencions dirigides. Al llarg dels anys, l'objectiu ha estat categoritzar la sepsi en diferents subtipus basats en característiques clíniques, biomarcadors o mecanismes subjacents. Aquests fenotips poden incloure des de hiperinflamatoris fins a immunosuprimits, o fenotips mixtos, requerint enfocaments terapèutics diferents per millorar els resultats. Les estratègies personalitzades per al xoc séptic poden abastar diverses intervencions, com teràpies immunomoduladores, suport extracorpòri (per exemple, hemoadsorció o oxigenació per membrana extracorpòria), o teràpies dirigides basades en vies moleculars o cel·lulars específiques involucrades en la patogènesi de la sepsi. En el nostre cas, estudiem el paper de la vitamina C en la hemoadsorció de citocines en la sepsi viral per COVID-19. Els resultats que trobem en això són innovadors ja que describim com els nivells plasmàtics d'aquesta substància són indetectables des de l'inici de la malaltia crítica i com la teràpia de depuració extracorpòria millora la disfunció orgànica en casos amb resposta parcial al tractament convencional. De la mateixa manera, caracteritzem fenotips amb trets tractables en una entitat com és el xoc tòxic estreptocòcic, el qual abordatge mitjançant aquesta caracterització ha reduït la mortalitat en la nostra mostra respecte a l'esperada. |
|---|