Arte y Naturaleza: jardines de escultura en España (1980-2010)
Un jardí d’escultures és un entorn natural modificat per l’ésser humà en què art i natura conviuen i es reforcen mútuament per a l’articulació d’un missatge unitari. La seva particularitat rau en el fet que l’escultura no constitueix una mera decoració ni la natura un simple escenari per acollir-la....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/461600 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/461600 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Jardí d'escultures Escultura contemporània Paisatge Jardín de esculturas Escultura contemporánea Paisaje Sculpture garden Contemporary sculpture Landscape Arts i Humanitats 00 71 72 73 |
| Sumario: | Un jardí d’escultures és un entorn natural modificat per l’ésser humà en què art i natura conviuen i es reforcen mútuament per a l’articulació d’un missatge unitari. La seva particularitat rau en el fet que l’escultura no constitueix una mera decoració ni la natura un simple escenari per acollir-la. Malgrat que no sempre és una garantia d’èxit, la inserció de les obres d’art a la natura pot contribuir a singularitzar-la, redignificar-la i convertir-la en un paisatge carregat d’uns valors compartits per una col·lectivitat. La present tesi doctoral analitza quatre manifestacions artístiques d’aquest tipus a l’Estat espanyol compreses entre els anys 1980 i 2010. Ubicades en realitats climàtiques ben diferents, Chillida Leku (Hernani), La Comella (Tarragona), el Projecte Art i Natura (Osca) i el Jardí de Cactus (Lanzarote) permeten analitzar en quina mesura el context preexistent pot arribar a condicionar i, fins i tot, determinar la resposta escultòrica dels artífexs i com aquesta, a la inversa, pot contribuir a millorar el "topos" inicial. A més a més, en trobar-se a l’aire lliure, els projectes artístics d’aquest tipus plantegen constantment nous reptes en matèria de conservació i obren nombroses línies de debat pel que fa als límits de l’intervencionisme curatiu. En qualsevol cas, totes les propostes responen a un acte de compromís per part dels artistes. Un compromís vinculat a la salvaguarda dels valors patrimonials i a la voluntat de dinamitzar a través de l’art territoris inicialment deprimits des del punt de vista social, cultural i econòmic. |
|---|