Síntesi enantioselectiva de l'estructura bicíclica A-B dels alcaloides d'Stemona stenina i sessilifoliamides
Els extractes d'algunes plantes de la família Stemonaceae (gèneres Stemona i Croomia) han estat àmpliament utilitzats en la medicina popular de la Xina i el Japó. Els constituents principals dels extractes d'aquestes espècies són una sèrie de metabòlits secundaris amb estructures relaciona...
| Authors: | , |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2015 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Catalan |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:149375 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/149375 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Alcaloides Formació d'anells (Química) |
| Summary: | Els extractes d'algunes plantes de la família Stemonaceae (gèneres Stemona i Croomia) han estat àmpliament utilitzats en la medicina popular de la Xina i el Japó. Els constituents principals dels extractes d'aquestes espècies són una sèrie de metabòlits secundaris amb estructures relacionades, els alcaloides d'Stemona, que són els responsables dels seus efectes terapèutics. Actualment, es coneixen més de 150 d'aquests alcaloides d'Stemona que presenten una diversitat estructural considerable. Tots ells són compostos policíclics i la gran majoria es caracteritza per incorporar a la seva estructura un nucli d'1-azabiciclo[5.3.0]decà o, menys freqüentment, un nucli d'1-azabiciclo[5.4.0]undecà, així com un o més anells d'α-metil-γ-butirolactona units al sistema azabicíclic, ja sigui de forma espirànica, fusionada o com a substituent de l'anell de pirrolidina L'estratègia plantejada pel nostre grup de recerca parteix de l'àcid L-màlic com a font de quiralitat i passa per l'intermedi clau 2, potencial precursor comú de tres dels esmentats alcaloides d'Stemona, stenia i sessilifoliamides B i C (Esquema 1). La formació dels sistema bicíclic pirroloazepina s'aconsegueix mitjançant una reacció de Morita-Baylis-Hillman com a etapa clau, la qual s'ha estudiat en detall amb diferents grups protectors per tal d'obtenir l'intermedi 2 amb la màxima estereoselectivitat possible. Al dur a terme la reacció amb una protecció de tert-butildifenilsilil, s'ha obtingut pràcticament només un dels dos possibles isòmers. Així que s'ha utilitzat aquesta protecció per avançar en la síntesi dels alcaloides objectiu. Tanmateix, s'han estudiat diverses metodologies d'introducció dels fragments etil i butenolida que conté l'intermedi avançat 3, però aquest últim no s'ha pogut introduir a hores d'ara de manera reproduïble. |
|---|