La canción de concierto en gallego durante el franquismo
El present treball doctoral proposa la recerca en profunditat del repertori de cançó de concert en llengua gallega impulsat pel crític orensano Antonio Fernández-Cid al llarg de gairebé dues dècades (1951-1967) i que es va concretar en tres iniciatives: l'encàrrec / publicació dels volums Dotze...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265615 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265615 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cançó de concert Canción de concierto Art song Franquisme Franquismo Franco regime Antonio Fernández-Cid Ciències Humanes |
| Sumario: | El present treball doctoral proposa la recerca en profunditat del repertori de cançó de concert en llengua gallega impulsat pel crític orensano Antonio Fernández-Cid al llarg de gairebé dues dècades (1951-1967) i que es va concretar en tres iniciatives: l'encàrrec / publicació dels volums Dotze cançons gallegues dedicades a Antonio Fernández-Cid (1951), Vint-i-dues cançons sobre textos de poetes orensanos dedicades a Antonio Fernández-Cid (1958), i, finalment, l'organització de les vuit edicions del Festival de la cançó gallega de Pontevedra (1960-1967). Tot això va suposar no sols la gestació d'un nou repertori (al voltant d'unes cent cançons), sinó també la seva difusió (estrena, interpretació, edició i enregistrament), i l'aparició de nous espais culturals (el festival). La iniciativa va implicar pel cap alt granat de la composició espanyola d'aquell moment- Joaquín Rodrigo, Eduard Toldrà, Frederic Mompou, Jesús Guridi o Xavier Montsalvatge per citar alguns-així com alguns autors portuguesos i llatinoamericans, que van posar música a versos dels poetes més importants de la literatura gallega dels segles XIX i XX: Rosalía de Castro, Otero Pedrayo, Vicente Risco, Ramón Cabanillas o Celso Emilio Ferreiro. A més, en els festivals de Pontevedra van col·laborar com a conferenciants personalitats destacadísimas de la intel·lectualitat gallega com Álvaro Cunqueiro, Otero Pedrayo, Uxío Novoneyra o Xosé María Álvarez Blázquez. No menys importants van ser els intèrprets del repertori en les seves estrenes i recorregut posterior, amb figures ben posicionades com la catedràtica de piano del Conservatori Superior de Madrid Carmen Díez Martín o cantants amb una trajectòria encara incipient però que van arribar a desenvolupar una fructífera carrera posteriorment com María Teresa Tourné o Dolores Cava. Així mateix, l'aparició d'aquest repertori, sembla que no va constituir una aportació circumscrita a l'àmbit local gallec, com en principi podria pensar-se, sinó que estaria relacionada en major o menor mesura amb alguns dels elements, institucions i personalitats més importants que van conformar l'escena musical d'aquells anys a Espanya: compositors de renom (autors en actiu, membres del jurat o guardonats del Concurs Nacional de Música, directors de les principals agrupacions simfòniques espanyoles, com la ONE, la Banda Municipal de Madrid, l'Orquestra Municipal de Bilbao o l'Orquestra Municipal de Barcelona); sales destacades com l'Ateneu de Madrid, el Palau de la Música de Barcelona, el Conservatori de Madrid o el madrileny Institut Ramiro de Maeztu; iniciatives oficials o semioficials com els Cursos de Música en Compostela o els Festivals d'Espanya; i, amb personalitats de la crítica musical, començant per l'impulsor, Antonio Fernández-Cid, sent també objecte de cròniques de molts altres com Federico Sopeña, Enrique Franco o Espinós Orlando. L'estudi s'enfoca des d'una perspectiva interdisciplinària, que aborda a un temps qüestions musicològiques, literàries, històriques, culturals, sociolingüístiques o identitàries, aportant d'aquesta manera una visió molt més àmplia del que va suposar aquest fenomen. |
|---|