L’envelliment invisible: persones grans sense llar

[cat] «El que no es conta, no es veu.» Aquesta afirmació, aparentment senzilla, amaga una veritat profunda que travessa el discurs social, polític i institucional: allò que no forma part del relat hegemònic, allò que no es visibilitza ni s’articula com a problema públic, queda rele...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Alonso Bigler, Sofía
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:anuariEnvelliment:2025_anuari_envelliment_p267
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2025_anu/ari_enve/lliment_/p267.dir/2025_anuari_envelliment_p267.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2025_anuari_envelliment_p267
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Older people
Homeless persons
Aging
id ES_30fb4a2cee7ead1f2c2713bbd8c1eb0b
oai_identifier_str anuariEnvelliment:2025_anuari_envelliment_p267
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv L’envelliment invisible: persones grans sense llar
title L’envelliment invisible: persones grans sense llar
spellingShingle L’envelliment invisible: persones grans sense llar
Alonso Bigler, Sofía
Older people
Homeless persons
Aging
title_short L’envelliment invisible: persones grans sense llar
title_full L’envelliment invisible: persones grans sense llar
title_fullStr L’envelliment invisible: persones grans sense llar
title_full_unstemmed L’envelliment invisible: persones grans sense llar
title_sort L’envelliment invisible: persones grans sense llar
dc.creator.none.fl_str_mv Alonso Bigler, Sofía
author Alonso Bigler, Sofía
author_facet Alonso Bigler, Sofía
author_role author
dc.subject.none.fl_str_mv Older people
Homeless persons
Aging
topic Older people
Homeless persons
Aging
description [cat] «El que no es conta, no es veu.» Aquesta afirmació, aparentment senzilla, amaga una veritat profunda que travessa el discurs social, polític i institucional: allò que no forma part del relat hegemònic, allò que no es visibilitza ni s’articula com a problema públic, queda relegat a la invisibilitat. Aquesta invisibilitat no és casual ni neutral: respon a dinàmiques estructurals que defineixen què és digne de ser vist, comptabilitzat, atès o prioritzat. En aquest sentit, l’envelliment en condicions de vulnerabilitat social, i en particular el cas de les persones majors de 64 anys en situació d’exclusió social i/o sensellarisme, constitueix un exemple paradigmàtic d’aquesta exclusió doble: de drets i de reconeixement. Les polítiques públiques d’envelliment han tendit a centrar-se, majoritàriament, en aspectes vinculats a la salut, l’autonomia personal i la promoció de l’envelliment actiu. Tot i ser línies d’actuació necessàries, deixen fora de focus una part de la realitat que afecta col·lectius que no encaixen en aquest model: persones sense xarxa familiar o comunitària, amb trajectòries de pobresa crònica, amb problemes de salut mental o addiccions, o amb itineraris vitals marcats per l’exclusió. En aquests casos, la manca de recursos específics, de centres d’atenció adaptats i de programes pensats per a la seva realitat concreta contribueix a perpetuar la seva invisibilitat i a dificultar-ne l’atenció adequada. Aquest article pretén contribuir a fer visible aquesta realitat sovint ignorada, i obrir una reflexió crítica sobre les limitacions dels marcs actuals d’intervenció i la necessitat d’articular respostes integrals, interseccionals i específiques per fer front a l’exclusió social en l’etapa de la vellesa. Perquè, si no ho contam, si no ho reconeixem, continuarem deixant aquestes persones fora de les polítiques, dels serveis i, en definitiva, de la nostra responsabilitat col·lectiva.
publishDate 2025
dc.date.none.fl_str_mv 2025
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format article
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2025_anu/ari_enve/lliment_/p267.dir/2025_anuari_envelliment_p267.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2025_anuari_envelliment_p267
url http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2025_anu/ari_enve/lliment_/p267.dir/2025_anuari_envelliment_p267.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2025_anuari_envelliment_p267
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.relation.none.fl_str_mv Anuari de l'envelliment. Illes Balears 2025, pp. 267-282
dc.rights.none.fl_str_mv All rights reserved
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv All rights reserved
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de les Illes Balears
publisher.none.fl_str_mv Universitat de les Illes Balears
dc.source.none.fl_str_mv reponame:Biblioteca Digital de les Illes Balears
instname:Universidad de las Islas Baleares
instname_str Universidad de las Islas Baleares
reponame_str Biblioteca Digital de les Illes Balears
collection Biblioteca Digital de les Illes Balears
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869405581437042688
spelling L’envelliment invisible: persones grans sense llarAlonso Bigler, SofíaOlder peopleHomeless personsAging[cat] «El que no es conta, no es veu.» Aquesta afirmació, aparentment senzilla, amaga una veritat profunda que travessa el discurs social, polític i institucional: allò que no forma part del relat hegemònic, allò que no es visibilitza ni s’articula com a problema públic, queda relegat a la invisibilitat. Aquesta invisibilitat no és casual ni neutral: respon a dinàmiques estructurals que defineixen què és digne de ser vist, comptabilitzat, atès o prioritzat. En aquest sentit, l’envelliment en condicions de vulnerabilitat social, i en particular el cas de les persones majors de 64 anys en situació d’exclusió social i/o sensellarisme, constitueix un exemple paradigmàtic d’aquesta exclusió doble: de drets i de reconeixement. Les polítiques públiques d’envelliment han tendit a centrar-se, majoritàriament, en aspectes vinculats a la salut, l’autonomia personal i la promoció de l’envelliment actiu. Tot i ser línies d’actuació necessàries, deixen fora de focus una part de la realitat que afecta col·lectius que no encaixen en aquest model: persones sense xarxa familiar o comunitària, amb trajectòries de pobresa crònica, amb problemes de salut mental o addiccions, o amb itineraris vitals marcats per l’exclusió. En aquests casos, la manca de recursos específics, de centres d’atenció adaptats i de programes pensats per a la seva realitat concreta contribueix a perpetuar la seva invisibilitat i a dificultar-ne l’atenció adequada. Aquest article pretén contribuir a fer visible aquesta realitat sovint ignorada, i obrir una reflexió crítica sobre les limitacions dels marcs actuals d’intervenció i la necessitat d’articular respostes integrals, interseccionals i específiques per fer front a l’exclusió social en l’etapa de la vellesa. Perquè, si no ho contam, si no ho reconeixem, continuarem deixant aquestes persones fora de les polítiques, dels serveis i, en definitiva, de la nostra responsabilitat col·lectiva.[spa] «Lo que no se cuenta, no se ve.» Esta afirmación, aparentemente sencilla, esconde una verdad profunda que atraviesa el discurso social, político e institucional: lo que no forma parte del relato hegemónico, lo que no se visibiliza ni se articula como problema público, queda relegado a la invisibilidad. Esta invisibilidad no es casual ni neutral: responde a dinámicas estructurales que definen lo digno de ser visto, contabilizado, atendido o priorizado. En este sentido, el envejecimiento en condiciones de vulnerabilidad social, y en particular el caso de las personas mayores de 64 años en situación de exclusión social y/o sinhogarismo, constituye un ejemplo paradigmático de esta doble exclusión: de derechos y de reconocimiento. Las políticas públicas de envejecimiento han tendido a centrarse, en su mayoría, en aspectos vinculados a la salud, la autonomía personal y la promoción del envejecimiento activo. A pesar de ser necesarias líneas de actuación, dejan fuera de foco una parte de la realidad que afecta a colectivos que no encajan en este modelo: personas sin red familiar o comunitaria, con trayectorias de pobreza crónica, con problemas de salud mental o adicciones, o con itinerarios vitales marcados por la exclusión. En estos casos, la falta de recursos específicos, de centros de atención adaptados y de programas pensados para su realidad concreta contribuye a perpetuar su invisibilidad y a dificultar su adecuada atención. Este artículo pretende contribuir a visibilizar esta realidad a menudo ignorada, y abrir una reflexión crítica sobre las limitaciones de los marcos actuales de intervención y la necesidad de articular respuestas integrales, interseccionales y específicas para hacer frente a la exclusión social en la etapa de la vejez. Porque, si no lo contamos, si no lo reconocemos, seguiremos dejando a estas personas fuera de las políticas, de los servicios y, en definitiva, de nuestra responsabilidad colectiva.Universitat de les Illes Balears2025info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttp://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2025_anu/ari_enve/lliment_/p267.dir/2025_anuari_envelliment_p267.pdfhttp://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2025_anuari_envelliment_p267reponame:Biblioteca Digital de les Illes Balearsinstname:Universidad de las Islas BalearesCatalánAnuari de l'envelliment. Illes Balears 2025, pp. 267-282All rights reservedinfo:eu-repo/semantics/openAccessanuariEnvelliment:2025_anuari_envelliment_p2672026-05-28T12:40:11Z
score 15,812429

Similares en LA Referencia