Trastornos Psicoemocionales al alta en pacientes que desarrollan Sedación Difícil en la Unidad de Cuidados Intensivos.

Introducció i Objectiu: La sedació difícil(SD) a la unitat de cures intensives(UCI) afecta negativament als pacients sotmesos a ventilació mecànica(VM). Les seqüeles psicoemocionals son ansietat, depressió i trastorn d’estrès posttraumàtic(TEPT). Pretenem conèixer la prevalença d’alteracions emocion...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Gil Castillejos, Diana
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/672435
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/672435
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Sedació
UCI
Trastorns psicoemocionals
Sedación
Trastornos psicoemocionales
Sedation
ICU
Psychoemotional disorder
Ciències de la Salut
159.9
614
Descripción
Sumario:Introducció i Objectiu: La sedació difícil(SD) a la unitat de cures intensives(UCI) afecta negativament als pacients sotmesos a ventilació mecànica(VM). Les seqüeles psicoemocionals son ansietat, depressió i trastorn d’estrès posttraumàtic(TEPT). Pretenem conèixer la prevalença d’alteracions emocionals durant els 6 mesos d’alta d’UCI i la seva associació amb la SD. Mètode: Anàlisis descriptiu i prospectiu d’analgosedació(AS) i trastorns psicoemocionals en pacients sotmesos a VM i AS>24h en una UCI polivalent. Detectem les seqüeles psicoemocionals mitjançant entrevista telefònica 1-3-6 mesos posteriors a l’alta d’UCI. Comparem complicacions, pronòstic i trastorns psicoemocionals de pacients que desenvolupen SD amb els que no la van presentar. Dades expressades en freqüències, percentatges, índex de tendència central i de dispersió segons la seva distribució. Per l’anàlisi multivariat es va realitzar una regressió logística. Resultats: Vam incloure 327 pacients, el 30% dels quals van desenvolupar SD. Els pacients amb SD eren més joves(p<0.001), amb menys gravetat (p=0.004), consumien més alcohol(p=0.001), més antecedents de consum de substàncies psicoactives/psicotròpiques, estades més perllongades en UCI(p=0.001), temps de VM perllongats(p <0,001) i més traqueotomies(p=0.009) que els pacients sense SD. El 84,7% dels que desenvolupen SD presentaren ansietat al mes de l’alta versus el 43,7% (p<0,001) que no la desenvoluparen, als 3 mesos 66,6% vs 26,6% (p<0,001) i als 6 mesos 56,6% vs 20% (p<0,001). Van desenvolupar TEPT 26,7% vs 11,2% (p= 0,007) de pacients del grup SD. Al mes de l’alta de la UCI el 76,6% dels pacients SD van presentar depressió, el 58,3% vs 31,1% (p<0,001) als tres mesos i el 48,3% vs 22,9% (p<0,001) als 6 mesos. Conclusions Els fenòmens psicològics adversos ocorren a freqüències superiors entre pacients que desenvolupen SD. Per això és important prevenir i detectar precoçment la SD i tractar les necessitats psicològiques al mateix nivell que les físiques.

Similares en LA Referencia