Analysis of Donor Lymphocyte Infusions after Allogeneic Hematopoietic Cell Transplant
El trasplantament al·logènic de cèl·lules hematopoètiques (AloTPH) és una estratègia terapèutica major per al tractament de neoplàsies malignes hematològiques. Mitjançant l’efecte d’empelt contra leucèmia que aporta el AloTPH s’aconsegueixen respostes completes mantingudes. No obstant, la recaiguda...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673246 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673246 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hematologia Hematología Hematology Trasplantament de progenitors hematopoetics Trasplante de progenitores hematopoyéticos Hematopoietic cell transplant Infusió de limfòcits del donant Infusión de linfocitos del donante Donor lymphocyte infusion Ciències de la Salut 616.4 |
| Sumario: | El trasplantament al·logènic de cèl·lules hematopoètiques (AloTPH) és una estratègia terapèutica major per al tractament de neoplàsies malignes hematològiques. Mitjançant l’efecte d’empelt contra leucèmia que aporta el AloTPH s’aconsegueixen respostes completes mantingudes. No obstant, la recaiguda segueix sent la complicació més important després de l’AloTPH. En aquest context, l’ús d’infusions de limfòcits de donants (ILD) o un segon AlloHCT (TPH2) són estratègies essencials per millorar la supervivència. Diversos treballs han estudiat l’efectivitat i la toxicitat de les DLI, però la resposta segueix sent impredictible i el desenvolupament de la malaltia d’empelt contra el receptor (MECR) una complicació major post ILD. Hem estudiat l’efectivitat de les ILD en comparació amb TPH2 a 46 pacients diagnosticats de leucèmia aguda que van recaure després de l’AloTPH. Hem observat que la supervivència global (SG) i la supervivència lliure de progressió (SLP) són comparables entre les dues estratègies. D’altra banda, hem identificat un temps fins a la recaiguda <6 mesos (p = 0.007) de l’AloTPH a la DLI o al TPH2, un dels principals factors amb impacte en la SG (p = 0.007) i la SLP (p = 0.037) . D’altra banda, hem estudiat la composició cel·lular de 56 DLI de 36 pacients que van rebre un AloTPH de donants germans HLA idèntics, i vam avaluar el seu potencial impacte en el desenvolupament de la MECR. Vam observar que una dosi elevada de limfòcits B (p = 0.03) i limfòcits B CD27+ (p <0.01) s’associava amb el desenvolupament de MECR. També vam poder identificar punts de tall de dosis de DLI per diverses poblacions cel·lulars per sobre de les quals la MECR va ser més freqüent (limfòcits T naïve (TN) CD8+> 3x106 / kg, limfòcits B CD27 +> 2.6x106 / kg, cèl·lules natural killer (NK) CD27+> 0.35x106 cèl·lules / Kg i cèl·lules mononuclears (MNC)> 0.83x108 / kg). Cal destacar que la proporció de cèl·lules TN o CD4+ (TN) no es va relacionar amb la MECR. En conjunt, aquestes dades aporten informació per a una millor comprensió de fisiopatologia de la MECR post ILD. |
|---|