New Organic Catalysts for the Photochemical Generation of Radicals

Químics utilitzen la reactivitat de radicals lliures en síntesi orgànica, química de materials i bioquímica. Tradicionalment, la generació de radicals exigeix d’estratègies que exploten l’energia de dissociació dels enllaços o les propietats redox dels precursors. El principal objectiu d’aquesta tes...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: de Pedro Beato, Eduardo
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/672791
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/672791
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Radical
Fotoquímica
Orgànic
Organico
Photochemistry
Organic
Ciències
54
547
Descripción
Sumario:Químics utilitzen la reactivitat de radicals lliures en síntesi orgànica, química de materials i bioquímica. Tradicionalment, la generació de radicals exigeix d’estratègies que exploten l’energia de dissociació dels enllaços o les propietats redox dels precursors. El principal objectiu d’aquesta tesis doctoral ha sigut l’estudi i desenvolupament d’una nova estratègia fotoquímica per a la generació de radicals que aprofitin les propietats electròfiles dels substrats en lloc de les seves propietats redox. Fem servir un catalitzador nucleòfil basat en un anió de ditiocarbamat, adornat amb una unitat cromòfora, per activar alcans electròfils via SN2. L’intermedi resultant és fotoactiu i genera radicals mitjançant una ruptura homolítica de l’enllaç quan aquest és irradiat amb llum visible. Aquesta estratègia basada en un mecanisme SN2 es va poder expandir per accedir a radicals de tipus acil i carbamoil a partir dels corresponents clorurs. També descrivim com les condicions suaus i la gran tolerància del mètode a la presència de grups funcionals va permetre desenvolupar reaccions per a formar enllaços C-C. En la segona part d’aquesta tesi doctoral, vam aconseguim implementar l’ús del catalitzador de tipus ditiocarbamat com un donant catalític en un "electron-donor acceptor (EDA) complex".