Sobre les humanitats i la universitat

Tots estem d’acord que la formació no s’atura mai, no ho ha de fer. Però no només per respondre a la frase repetida una i altra vegada que vivim en un món que canvia a un ritme tan accelerat que cal estar amatent a novíssims continguts i avenços. No només, perquè, sovint, hom confon la preparació tè...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Busqueta i Riu, Joan J.
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2016
País:España
Institución:Universitat de Lleida (UdL)
Repositorio:Repositori Obert UdL
OAI Identifier:oai:repositori.udl.cat:10459.1/69177
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10459.1/69177
Access Level:acceso abierto
id ES_2e6889d63e81414a2f4231fbb062cc1d
oai_identifier_str oai:repositori.udl.cat:10459.1/69177
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling Sobre les humanitats i la universitatBusqueta i Riu, Joan J.Tots estem d’acord que la formació no s’atura mai, no ho ha de fer. Però no només per respondre a la frase repetida una i altra vegada que vivim en un món que canvia a un ritme tan accelerat que cal estar amatent a novíssims continguts i avenços. No només, perquè, sovint, hom confon la preparació tècnica, l’adquisició de recursos i habilitats, amb la formació, mot que incorpora un sentit que transcendeix aquesta mena de capacitats o coneixements immediats i rendibles que reclama el tipus de societat tecnocràtica i de la utilitat que hem anat teixint entre tots plegats. Bé, normalment ho atribuïm al famós «mercat», el Déu dels temps contemporanis… i tant amples! Res de nou i d’original en aquesta mena de pròleg, però ens serveix per introduir el primer dels punts que tractem de defensar: que les humanitats o els estudis de les facultats de Lletres no haurien de caure en el parany de convertir-se en la cara amable i culta d’una societat tecnificada i freda que necessita justificar-se, i que reivindica, sovint de manera hipòcrita, la preservació d’unes humanitats, de caràcter, diríem, assistencial. En aquest sentit, és evident que amb tres anys –i amb menys també, clar!– com es proposa amb força entre alguns sectors polítics i universitaris, n’hi hauria prou per desenvolupar uns graus l’objectiu dels quals consistiria a dotar els estudiants de la pàtina cultural necessària per sortir a l’esmentat mercat, cobrir les seves demandes amb rapidesa, i continuar reproduint un sistema social acrític i insolidari. Però tampoc no hauríem de caure en la demagògia fàcil d’atribuir a una possible reducció dels anys del grau –sense haver fet, primer, el debat pertinent sobre la qualitat de l’ensenyament, el sistema d’estudis o la mateixa preparació i funcions del professorat–, totes les mancances en la formació dels nostres alumnes.Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l'Educació2016info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/10459.1/69177reponame:Repositori Obert UdL instname:Universitat de Lleida (UdL)CatalánReproducció del document publicat a: http://www.publicacions.ub.edu/revistes/tempsDEducacio51/default.asp?articulo=1308&modo=resumenTemps d'educació, 2016, núm. 51, p. 15-20cc-by-nc, (c) Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l'Educació, 2016info:eu-repo/semantics/openAccesshttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/oai:repositori.udl.cat:10459.1/691772026-06-24T12:42:17Z
dc.title.none.fl_str_mv Sobre les humanitats i la universitat
title Sobre les humanitats i la universitat
spellingShingle Sobre les humanitats i la universitat
Busqueta i Riu, Joan J.
title_short Sobre les humanitats i la universitat
title_full Sobre les humanitats i la universitat
title_fullStr Sobre les humanitats i la universitat
title_full_unstemmed Sobre les humanitats i la universitat
title_sort Sobre les humanitats i la universitat
dc.creator.none.fl_str_mv Busqueta i Riu, Joan J.
author Busqueta i Riu, Joan J.
author_facet Busqueta i Riu, Joan J.
author_role author
description Tots estem d’acord que la formació no s’atura mai, no ho ha de fer. Però no només per respondre a la frase repetida una i altra vegada que vivim en un món que canvia a un ritme tan accelerat que cal estar amatent a novíssims continguts i avenços. No només, perquè, sovint, hom confon la preparació tècnica, l’adquisició de recursos i habilitats, amb la formació, mot que incorpora un sentit que transcendeix aquesta mena de capacitats o coneixements immediats i rendibles que reclama el tipus de societat tecnocràtica i de la utilitat que hem anat teixint entre tots plegats. Bé, normalment ho atribuïm al famós «mercat», el Déu dels temps contemporanis… i tant amples! Res de nou i d’original en aquesta mena de pròleg, però ens serveix per introduir el primer dels punts que tractem de defensar: que les humanitats o els estudis de les facultats de Lletres no haurien de caure en el parany de convertir-se en la cara amable i culta d’una societat tecnificada i freda que necessita justificar-se, i que reivindica, sovint de manera hipòcrita, la preservació d’unes humanitats, de caràcter, diríem, assistencial. En aquest sentit, és evident que amb tres anys –i amb menys també, clar!– com es proposa amb força entre alguns sectors polítics i universitaris, n’hi hauria prou per desenvolupar uns graus l’objectiu dels quals consistiria a dotar els estudiants de la pàtina cultural necessària per sortir a l’esmentat mercat, cobrir les seves demandes amb rapidesa, i continuar reproduint un sistema social acrític i insolidari. Però tampoc no hauríem de caure en la demagògia fàcil d’atribuir a una possible reducció dels anys del grau –sense haver fet, primer, el debat pertinent sobre la qualitat de l’ensenyament, el sistema d’estudis o la mateixa preparació i funcions del professorat–, totes les mancances en la formació dels nostres alumnes.
publishDate 2016
dc.date.none.fl_str_mv 2016
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format article
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10459.1/69177
url http://hdl.handle.net/10459.1/69177
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.relation.none.fl_str_mv Reproducció del document publicat a: http://www.publicacions.ub.edu/revistes/tempsDEducacio51/default.asp?articulo=1308&modo=resumen
Temps d'educació, 2016, núm. 51, p. 15-20
dc.rights.none.fl_str_mv cc-by-nc, (c) Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l'Educació, 2016
info:eu-repo/semantics/openAccess
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
rights_invalid_str_mv cc-by-nc, (c) Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l'Educació, 2016
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l'Educació
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l'Educació
dc.source.none.fl_str_mv reponame:Repositori Obert UdL
instname:Universitat de Lleida (UdL)
instname_str Universitat de Lleida (UdL)
reponame_str Repositori Obert UdL
collection Repositori Obert UdL
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869405402426245120
score 15,812429

Similares en LA Referencia