El procés d'expansió del noucentisme cap a «segones ciutats»: el cas de sabadell (1910-1923)

Aquest estudi explora el procés d'expansió del Noucentisme cap a altres «segones ciutats» i pren com a camp d'investigació la literatura de la ciutat de Sabadell, entre 1910 i 1923 aproximadament. S'hi estudien les relacions centre-perifèria i els efectes d'irradiació del project...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Comadran Orpí, Marc|||0000-0002-1276-0264
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2015
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:128795
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/128795
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Nanoparticules
Nanopartículas
Nanoparticles
Biomedicina
Biomedicine
Hibrids
Híbridos
Hybrid
id ES_2dc8a73ceee40066d81a46f6497b6cc5
oai_identifier_str oai:ddd.uab.cat:128795
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv El procés d'expansió del noucentisme cap a «segones ciutats»: el cas de sabadell (1910-1923)
title El procés d'expansió del noucentisme cap a «segones ciutats»: el cas de sabadell (1910-1923)
spellingShingle El procés d'expansió del noucentisme cap a «segones ciutats»: el cas de sabadell (1910-1923)
Comadran Orpí, Marc|||0000-0002-1276-0264
Nanoparticules
Nanopartículas
Nanoparticles
Biomedicina
Biomedicine
Hibrids
Híbridos
Hybrid
title_short El procés d'expansió del noucentisme cap a «segones ciutats»: el cas de sabadell (1910-1923)
title_full El procés d'expansió del noucentisme cap a «segones ciutats»: el cas de sabadell (1910-1923)
title_fullStr El procés d'expansió del noucentisme cap a «segones ciutats»: el cas de sabadell (1910-1923)
title_full_unstemmed El procés d'expansió del noucentisme cap a «segones ciutats»: el cas de sabadell (1910-1923)
title_sort El procés d'expansió del noucentisme cap a «segones ciutats»: el cas de sabadell (1910-1923)
dc.creator.none.fl_str_mv Comadran Orpí, Marc|||0000-0002-1276-0264
author Comadran Orpí, Marc|||0000-0002-1276-0264
author_facet Comadran Orpí, Marc|||0000-0002-1276-0264
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana
Aulet, Jaume
dc.subject.none.fl_str_mv Nanoparticules
Nanopartículas
Nanoparticles
Biomedicina
Biomedicine
Hibrids
Híbridos
Hybrid
topic Nanoparticules
Nanopartículas
Nanoparticles
Biomedicina
Biomedicine
Hibrids
Híbridos
Hybrid
description Aquest estudi explora el procés d'expansió del Noucentisme cap a altres «segones ciutats» i pren com a camp d'investigació la literatura de la ciutat de Sabadell, entre 1910 i 1923 aproximadament. S'hi estudien les relacions centre-perifèria i els efectes d'irradiació del projecte de vertebració cultural gestat a Barcelona. La recepció del moviment a Sabadell és possible gràcies als joves escriptors que, aplegats al voltant del Diari de Sabadell i estretament connectats amb els ideòlegs noucentistes del cap-i-casal, conformen el «Primer Grup del Diari». Amb el Diari com a principal plataforma d'actuació, introdueixen les noves tendències de la poesia catalana, tradueixen models europeus, fan seu el tipus d'assaig popularitzat per Eugeni d'Ors, construeixen una crítica basada en criteris moderns, engeguen publicacions i organitzen actes culturals que funcionen com a difusors de l'ideari i les estètiques del moviment. Aquesta tesi ressegueix les dues etapes de la història del Noucentisme a Sabadell i se centra en els tres autors més importants del grup i del període: Joan Arús, Joaquim Folguera i Miquel Poal i Aregall. Tots tres impulsen de manera col·lectiva la major part dels projectes i dinàmiques políticoculturals de la primera etapa i les seves trajectòries il·lustren els diferents camins pels quals es dissol el projecte noucentista. La dissolució definitiva del «Primer Grup del Diari» als anys vint coincideix amb el sorgiment d'un altre grup, format per joves de la següent generació i culturitzats en la tradició noucentista local: el «Grup de Sabadell» o «Grup de La Mirada». La colla de Francesc Trabal, Joan Oliver i Armand Obiols parteix de pressupòsits estètics i ideològics similars a la dels seus antecessors al Diari, però no tarda a «assaltar» la redacció i a imposar la pròpia concepció cultural. La relació dialèctica que estableixen els dos grups culturals de la ciutat ja al final del Noucentisme conté aquest doble moviment d'apropament i allunyament, de continuïtat i reformulació respecte a l'antic projecte, que explica tant les bases d'actuació del «Grup de Sabadell» com l'anacronisme del «Primer Grup del Diari». Sabadell, per la seva importància demogràfica, econòmica i cultural durant el Noucentisme, esdevé una de les peces cabdals del «Noucentisme territorial» i, per tant, és un dels termòmetres dels èxits i fracassos del projecte d'articulació nacional. L'interès d'aquest cas transcendeix el pla local -en el qual, tanmateix, es contribueix a recuperar peces i a completar el mapa cultural d'aquests anys. La ciutat de Sabadell funciona com a microcosmos, com a camp d'investigació acotat i significatiu per a plantejar-hi qüestions de caràcter general. Així, la història del naixement del «Primer Grup del Diari», de la seva evolució i del fracàs final davant de noves propostes com les del «Grup de Sabadell», il·lustra, entre altres coses, també les possibilitats i limitacions del Noucentisme com a intent modern de construcció de país.
publishDate 2015
dc.date.none.fl_str_mv 2
2015-01-01
2015
2015-01-01
dc.type.none.fl_str_mv Tesi doctoral
http://purl.org/coar/resource_type/c_db06
VoR
http://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85
dc.type.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
format doctoralThesis
dc.identifier.none.fl_str_mv https://ddd.uab.cat/record/128795
url https://ddd.uab.cat/record/128795
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
cat
language_invalid_str_mv Catalán
language cat
dc.rights.none.fl_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
dc.rights.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
instname:Universitat Autònoma de Barcelona
instname_str Universitat Autònoma de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de Documents de la UAB
collection Dipòsit Digital de Documents de la UAB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869405353847816192
spelling El procés d'expansió del noucentisme cap a «segones ciutats»: el cas de sabadell (1910-1923)Comadran Orpí, Marc|||0000-0002-1276-0264NanoparticulesNanopartículasNanoparticlesBiomedicinaBiomedicineHibridsHíbridosHybridAquest estudi explora el procés d'expansió del Noucentisme cap a altres «segones ciutats» i pren com a camp d'investigació la literatura de la ciutat de Sabadell, entre 1910 i 1923 aproximadament. S'hi estudien les relacions centre-perifèria i els efectes d'irradiació del projecte de vertebració cultural gestat a Barcelona. La recepció del moviment a Sabadell és possible gràcies als joves escriptors que, aplegats al voltant del Diari de Sabadell i estretament connectats amb els ideòlegs noucentistes del cap-i-casal, conformen el «Primer Grup del Diari». Amb el Diari com a principal plataforma d'actuació, introdueixen les noves tendències de la poesia catalana, tradueixen models europeus, fan seu el tipus d'assaig popularitzat per Eugeni d'Ors, construeixen una crítica basada en criteris moderns, engeguen publicacions i organitzen actes culturals que funcionen com a difusors de l'ideari i les estètiques del moviment. Aquesta tesi ressegueix les dues etapes de la història del Noucentisme a Sabadell i se centra en els tres autors més importants del grup i del període: Joan Arús, Joaquim Folguera i Miquel Poal i Aregall. Tots tres impulsen de manera col·lectiva la major part dels projectes i dinàmiques políticoculturals de la primera etapa i les seves trajectòries il·lustren els diferents camins pels quals es dissol el projecte noucentista. La dissolució definitiva del «Primer Grup del Diari» als anys vint coincideix amb el sorgiment d'un altre grup, format per joves de la següent generació i culturitzats en la tradició noucentista local: el «Grup de Sabadell» o «Grup de La Mirada». La colla de Francesc Trabal, Joan Oliver i Armand Obiols parteix de pressupòsits estètics i ideològics similars a la dels seus antecessors al Diari, però no tarda a «assaltar» la redacció i a imposar la pròpia concepció cultural. La relació dialèctica que estableixen els dos grups culturals de la ciutat ja al final del Noucentisme conté aquest doble moviment d'apropament i allunyament, de continuïtat i reformulació respecte a l'antic projecte, que explica tant les bases d'actuació del «Grup de Sabadell» com l'anacronisme del «Primer Grup del Diari». Sabadell, per la seva importància demogràfica, econòmica i cultural durant el Noucentisme, esdevé una de les peces cabdals del «Noucentisme territorial» i, per tant, és un dels termòmetres dels èxits i fracassos del projecte d'articulació nacional. L'interès d'aquest cas transcendeix el pla local -en el qual, tanmateix, es contribueix a recuperar peces i a completar el mapa cultural d'aquests anys. La ciutat de Sabadell funciona com a microcosmos, com a camp d'investigació acotat i significatiu per a plantejar-hi qüestions de caràcter general. Així, la història del naixement del «Primer Grup del Diari», de la seva evolució i del fracàs final davant de noves propostes com les del «Grup de Sabadell», il·lustra, entre altres coses, també les possibilitats i limitacions del Noucentisme com a intent modern de construcció de país.This study explores the process of expansion of Noucentisme to «secondary cities» and focuses its literary research on the city of Sabadell, in the period that goes from 1910 to 1923 approximately. I have studied the centre-periphery relationship and the effects derived from Barcelona's project of constructing a cultural system for the nation. The reception of the cultural movement in Sabadell is made possible thanks to the young writers who, gathered around the Diari de Sabadell and closely related to the masterminds of Noucentisme, function as the «Primer Grup del Diari» («First Group of the Diari»). With the Diari at the core of intellectual life, the young authors introduce new trends to Catalan poetry, translate European writers, embrace the kind of essay made popular by Eugeni d'Ors, set up literary criticism based on modern criteria. Moreover, these writers start new magazines and organise cultural events that act as spreaders of the ideology and the aesthetics of the cultural movement. This thesis analyses the two main stages of the history of Noucentisme in Sabadell and focuses on the three main authors of this group and this period: Joan Arús, Joaquim Folguera and Miquel Poal i Aregall. Together, these three lead most of the cultural and political projects of the first period and their trajectories illustrate the different ways in which the noucentista scheme gets dissolved. The «Primer Grup del Diari» disperses during the 1920s, which coincides with the birth of another group, formed by young authors of the next generation who had been educated in the noucentista local tradition: the «Grup de Sabadell» o «Grup de La Mirada». The collective effort of Francesc Trabal, Joan Oliver and Armand Obiols starts taking similar aesthetic and ideological approaches to those of the previous generation at the Diari. Soon enough, though, the young writers "assault" the newsroom, become the editorial team and impose their own cultural ideas. The dialectic relationship that the two cultural groups of the city establish implies a dual movement of communion and drift, of continuity and reformulation with respect to the original project. This movement explains both the action plan of the «Grup de Sabadell» and the anachronism of the «Primer Grup del Diari». Sabadell, due to its demographic, economic and cultural relevance during Noucentisme, becomes one of the crucial cities of the «Noucentisme territorial» and, therefore, a useful gauge of the achievements and failures of this project of national articulation. The relevance of this case transcends the local level. The city of Sabadell works as a microcosmos, as a field of close research significant enough as to allow for questions of global relevance. The story of the birth, the evolution and the failure of «Primer Grup del Diari» illustrates, among other things, the possibilities and limitations of Noucentisme as an aim to build a modern country.Universitat Autònoma de BarcelonaUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia CatalanaAulet, Jaume 22015-01-0120152015-01-01Tesi doctoralhttp://purl.org/coar/resource_type/c_db06VoRhttp://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85info:eu-repo/semantics/doctoralThesisapplication/pdfhttps://ddd.uab.cat/record/128795reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UABinstname:Universitat Autònoma de BarcelonaCataláncatopen accesshttp://purl.org/coar/access_right/c_abf2Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:ddd.uab.cat:1287952026-06-06T12:50:31Z
score 15.301603

Similares en LA Referencia