El procés d'expansió del noucentisme cap a «segones ciutats»: el cas de sabadell (1910-1923)
Aquest estudi explora el procés d'expansió del Noucentisme cap a altres «segones ciutats» i pren com a camp d'investigació la literatura de la ciutat de Sabadell, entre 1910 i 1923 aproximadament. S'hi estudien les relacions centre-perifèria i els efectes d'irradiació del project...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/285042 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/285042 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Nanoparticules Nanopartículas Nanoparticles Biomedicina Biomedicine Hibrids Híbridos Hybrid Ciències Humanes 542 |
| Resumo: | Aquest estudi explora el procés d'expansió del Noucentisme cap a altres «segones ciutats» i pren com a camp d'investigació la literatura de la ciutat de Sabadell, entre 1910 i 1923 aproximadament. S'hi estudien les relacions centre-perifèria i els efectes d'irradiació del projecte de vertebració cultural gestat a Barcelona. La recepció del moviment a Sabadell és possible gràcies als joves escriptors que, aplegats al voltant del Diari de Sabadell i estretament connectats amb els ideòlegs noucentistes del cap-i-casal, conformen el «Primer Grup del Diari». Amb el Diari com a principal plataforma d'actuació, introdueixen les noves tendències de la poesia catalana, tradueixen models europeus, fan seu el tipus d'assaig popularitzat per Eugeni d'Ors, construeixen una crítica basada en criteris moderns, engeguen publicacions i organitzen actes culturals que funcionen com a difusors de l'ideari i les estètiques del moviment. Aquesta tesi ressegueix les dues etapes de la història del Noucentisme a Sabadell i se centra en els tres autors més importants del grup i del període: Joan Arús, Joaquim Folguera i Miquel Poal i Aregall. Tots tres impulsen de manera col·lectiva la major part dels projectes i dinàmiques políticoculturals de la primera etapa i les seves trajectòries il·lustren els diferents camins pels quals es dissol el projecte noucentista. La dissolució definitiva del «Primer Grup del Diari» als anys vint coincideix amb el sorgiment d'un altre grup, format per joves de la següent generació i culturitzats en la tradició noucentista local: el «Grup de Sabadell» o «Grup de La Mirada». La colla de Francesc Trabal, Joan Oliver i Armand Obiols parteix de pressupòsits estètics i ideològics similars a la dels seus antecessors al Diari, però no tarda a «assaltar» la redacció i a imposar la pròpia concepció cultural. La relació dialèctica que estableixen els dos grups culturals de la ciutat ja al final del Noucentisme conté aquest doble moviment d'apropament i allunyament, de continuïtat i reformulació respecte a l'antic projecte, que explica tant les bases d'actuació del «Grup de Sabadell» com l'anacronisme del «Primer Grup del Diari». Sabadell, per la seva importància demogràfica, econòmica i cultural durant el Noucentisme, esdevé una de les peces cabdals del «Noucentisme territorial» i, per tant, és un dels termòmetres dels èxits i fracassos del projecte d'articulació nacional. L'interès d'aquest cas transcendeix el pla local –en el qual, tanmateix, es contribueix a recuperar peces i a completar el mapa cultural d'aquests anys. La ciutat de Sabadell funciona com a microcosmos, com a camp d'investigació acotat i significatiu per a plantejar-hi qüestions de caràcter general. Així, la història del naixement del «Primer Grup del Diari», de la seva evolució i del fracàs final davant de noves propostes com les del «Grup de Sabadell», il·lustra, entre altres coses, també les possibilitats i limitacions del Noucentisme com a intent modern de construcció de país. |
|---|