Posar-li fi a les rancors. La firma de paus i treves en València a finals de l’Edat Mitjana (1470-1479)
La violència ha estat sempre present al llarg de la història i les formes per resoldre aquests conflictes han anat variant en la seua forma. El present estudi esbossa de quina manera es personalitzava i es posava fi a la violència interpersonal en la València de finals del segle XV. La metodologia e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/464399 |
| Acceso en línea: | https://doi.org/10.14198/medieval.23189 https://hdl.handle.net/10459.1/464399 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Violència Paus Treves Resolució de conflictes Justícia criminal València Segle XV |
| Sumario: | La violència ha estat sempre present al llarg de la història i les formes per resoldre aquests conflictes han anat variant en la seua forma. El present estudi esbossa de quina manera es personalitzava i es posava fi a la violència interpersonal en la València de finals del segle XV. La metodologia emprada per dur-lo a terme ha sigut mitjançant l’examinació documental d’un tipus de font judicial específica com són les paus i treves. Aquesta recerca ens ha permés conéixer i posar en correlació el nivell d’efectivitat que tingueren els discursos literaris per part d’alguns moralistes, i si es complien les pautes segons les quals es podia fer ús de la violència segons la legislació foral valenciana. A partir de l’anàlisi de les paus i treves que es registraren a la cort del Justícia Criminal s’ha estimat quina era la quantitat de firmes anuals d’aquests pactes en un tribunal públic en comparació amb altres mecanismes d’índole més privada, quins foren els protagonistes que amb major freqüència recorregueren a aquests arbitratges, la seua condició social o el seu ofici, i quins motius els portaren a signar-les. Al mateix temps, s’han agrupat i classificat aquelles paus que foren fetes per individus que pertanyeren al mateix ofici tractant de donar una explicació als motius que pogueren dur-los a enfrontar-se. D’aquesta manera, hem pogut constatar la quotidianitat de la violència que es produïa en un espai urbà com era la ciutat de València, a la qual calia posar-li fi de manera pública acudint a la cort criminal. |
|---|