Cellular and molecular characterization of the circadian electrochemical signals that regulate growth in Arabidopsis thaliana
En aquesta tesi doctoral, hem combinat anàlisis moleculars, cel·lulars i fisiològiques per desentranyar els mecanismes mitjançant els quals el component del rellotge circadiari CIRCADIAN CLOCK ASSOCIATED 1 (CCA1) modula diferencialment el creixement d'òrgans específics a Arabidopsis thaliana. U...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:320543 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/320543 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Arabidopsis thaliana Rellotge circadià Circadian clock Reloj circadiano Ciències Experimentals |
| Sumario: | En aquesta tesi doctoral, hem combinat anàlisis moleculars, cel·lulars i fisiològiques per desentranyar els mecanismes mitjançant els quals el component del rellotge circadiari CIRCADIAN CLOCK ASSOCIATED 1 (CCA1) modula diferencialment el creixement d'òrgans específics a Arabidopsis thaliana. Utilitzant un sensor de pH codificat genèticament i un anàleg fluorescent de sacarosa, vam demostrar que CCA1 regula de manera distintiva el pH apoplàstic en diferents tipus cel·lulars. Específicament, CCA1 redueix el pH de l'apoplast en cèl·lules epidèrmiques mentre que l'augmenta en les cèl·lules acompanyants del floema. Aquests gradients electroquímics oposats promouen el creixement de l'hipocòtil però reprimeixen l'elongació de l'arrel. Des del punt de vista mecanístic, CCA1 activa la senyalització de les auxines a la part aèria de la planta mentre que reprimeix directament els gens SUCROSE TRANSPORTER 2 (SUC2) i la bomba de protons electrogènica ATPasa 3 (AHA3) mitjançant la unió als seus promotors. Aquesta repressió redueix la càrrega de sacarosa al floema i disminueix la velocitat del seu transport cap a les arrels. L'expressió específica de CCA1 en cèl·lules acompanyants reprimeix l'elongació de l'arrel, mentre que la sobreexpressió d'AHA3 en plantes que sobreexpressen CCA1 rescata el defecte de creixement radicular de CCA1-ox. Les dades experimentals i els models computacionals suggereixen que CCA1 actuaria com un reòstat, orquestrant senyals electroquímiques per optimitzar temporalment la capacitat dels teixits font per transportar energia fotosintètica en funció de la demanda dels teixits col·lectors, consumidors d'aquesta energia. |
|---|