Papel de las nuevas herramientas moleculares (plataformas de riesgo genómicas y biopsia líquida) en el manejo clínico de las pacientes con cáncer de mama que han recibido tratamiento neoadyuvante

L'ús de la quimioteràpia neoadjuvant (NAC, de l'anglès) en el càncer de mama és cada vegada més freqüent a causa dels seus nombrosos avantatges. Els tumors HER2 positius i els triples negatius solen tenir taxes altes de respostes patològiques completes (pCR, de l'anglès) després d...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ciriaco Cortés, Nikaoly de los Ángeles
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/693052
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/693052
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Càncer de mama
Breast cancer
Cáncer de mama
Neoadyuvància
Neoadjuvant
Neoadyuvancia
Ciències de la Salut
616
Descripción
Sumario:L'ús de la quimioteràpia neoadjuvant (NAC, de l'anglès) en el càncer de mama és cada vegada més freqüent a causa dels seus nombrosos avantatges. Els tumors HER2 positius i els triples negatius solen tenir taxes altes de respostes patològiques completes (pCR, de l'anglès) després d'aquest tractament, mentre que en els tumors luminals-HER2 negatius, les respostes completes són infreqüents. En aquest projecte realitzem dos estudis amb la finalitat d'optimitzar la gestió post-NAC en pacients amb càncer de mama, explorant la utilitat de noves eines de diagnòstic molecular per oferir un tractament més personalitzat. En el primer estudi valorem el potencial de l'ADN tumoral circulant (ctDNA, de l'anglès) per predir la pCR en pacients amb càncer de mama HER2 positiu i triple negatiu post-NAC. Els resultats suggereixen que en pacients que aconsegueixen una resposta clínica completa (cCR, de l'anglès), la desaparició de mutacions específiques del tumor en el ctDNA després de la NAC es correlaciona amb una alta probabilitat de pCR. Això planteja la possibilitat futura d'ometre la cirurgia en pacients que compleixin aquests criteris. El segon estudi avalua el valor pronòstic de l'Oncotype DX Breast Recurrence Score® (RS) post-NAC en pacients amb càncer de mama luminal HER2 negatiu que no van aconseguir una pCR, per identificar aquelles de risc alt que podrien beneficiar-se de tractaments addicionals. Les troballes demostren que l'RS post-NAC és un predictor independent de metàstasis a distància i supervivència global, i que la NAC redueix significativament l'RS, cosa que podria tenir implicacions pronòstiques positives. Ambdues investigacions destaquen la importància dels estudis moleculars en la personalització del tractament post-NAC per al càncer de mama, tot i que amb enfocaments diferents. El ctDNA podria ser una eina prometedora per identificar les pacients que poden evitar la cirurgia després de la NAC, mentre que l'RS post-NAC podria ajudar a estratificar el risc i guiar les decisions terapèutiques en pacients amb malaltia residual després de la NAC.