Anàlisi i millora de la topologia dels intercanviadors de Barcelona
L’objectiu és analitzar i caracteritzar la topologia dels intercanviadors ferroviaris de Barcelona, per esbrinar després quin efecte té sobre la dinàmica dels usuaris. Es realitzen diferents estudis en les quals s’analitzen els costs percebuts que genera la topologia, la vinculació entre topologia d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/350999 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/350999 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Subway stations -- Barcelona Metropolitan Area (Spain) -- Design and construction Urban transportation -- Barcelona Metropolitan Area (Spain) -- Signaling Transportation -- Passenger traffic -- Mathematical models Metro -- Estacions -- Barcelona (Catalunya : Àrea metropolitana) -- Disseny i construcció Transport urbà -- Barcelona (Catalunya : Àrea metropolitana) -- Senyalització Transport de viatgers -- Models matemàtics Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme |
| Sumario: | L’objectiu és analitzar i caracteritzar la topologia dels intercanviadors ferroviaris de Barcelona, per esbrinar després quin efecte té sobre la dinàmica dels usuaris. Es realitzen diferents estudis en les quals s’analitzen els costs percebuts que genera la topologia, la vinculació entre topologia de les estacions i la tria de cotxe a l’hora de pujar al tren i la viabilitat de coordinació d’horaris per reduir el temps de transbordament. També s’analitza com afecta la topologia a la tria de rutes, en base al temps i escenari associat a cada intercanviador: simulacions en estat actual, en estat futur, combinant la xarxa ferroviària i la de la NXB, en situació hipotètica en que se suprimís un intercanviador o un tram de línia, segons la disposició amb ascensors o escales automàtiques a les estacions de la línia 9 . Es demostra que la topologia pot afectar al cost percebut, a més d’altres factors que inclouen les característiques personals dels usuaris. La topologia també afecta a la distribució de la càrrega dels combois. Els horaris es podrien coordinar en situacions molt puntuals i actualment existeix marge de millora. La topologia dels intercanviadors afecta a la tria de rutes. El 25% dels intercanviadors són els responsables del 80% del total del temps perdut en transbordaments a causa del disseny de les estacions, però qualsevol intent de millora realista a totes les estacions només faria disminuir el temps de trajecte un 2% dels temps totals de trajecte. La disposició interior dels pous de la L9 amb el format d’ascensors de gran capacitat és més beneficiós que el format amb escales automàtiques, tant per la demanda com pel temps de trajecte. Les incidències tant en intercanviadors com en trams de la xarxa són més vulnerables pels desplaçaments que es realitzin per la perifèria que no pas aquells que siguin al centre. Els desplaçaments entre estacions amb oferta ferroviària que inclouen etapes amb la NXB representen una quantitat molt petita del total general. Això es deu per diversos fets, com la velocitat comercial de la NXB, l’interval de pas, però també la descoordinació a l’hora d’establir parades d’autobús prop dels accessos de les estacions ferroviàries. Es realitza una proposta de millora que inclou propostes realistes. Aquestes propostes, de mitjana només aconsegueixen reduir els temps dels desplaçaments al voltant d’un 1,5%, segons la franja horària. Aquesta xifra és molt menor que les simulacions fetes amb escenaris utòpics, on es preveia que els temps de desplaçament mitjà podria baixar entre un 10% i un 15% |
|---|