Aspectes cognitius, emocionals i neurobiològics en la percepció del dolor crònic
Com un individu percep el dolor és altament variable i està influenciat en gran mesura per factors sensorials, emocionals i cognitius, que alhora poden modular l'impacte i severitat del dolor, participant en la seva cronificació. Els mecanismes neurobiològics subjacents podrien explicar el cerc...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690999 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690999 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Dolor crònic Dhronic pain Dolor crónico Catastrofisme Catastrophizing Catastrofismo Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | Com un individu percep el dolor és altament variable i està influenciat en gran mesura per factors sensorials, emocionals i cognitius, que alhora poden modular l'impacte i severitat del dolor, participant en la seva cronificació. Els mecanismes neurobiològics subjacents podrien explicar el cercle viciós del dolor i la pobra resposta als tractaments analgèsics convencionals. En aquesta tesi primer detallarem com funciona el dolor, especialment com es percep, processa i modula a nivell cerebral i el paper que tenen els aspectes emocionals i cognitius en aquestes etapes. Factors com la resiliència o la reserva cognitiva, que promouen un funcionament cerebral més efectiu davant de moments de dificultat, com el dolor crònic, podrien tenir un paper clau per col·laborar en el trencament del cercle viciós del dolor. Fomentar activitats cognitivament estimulants, exercici físic o la involucració en esdeveniments socials provoquen una sèrie de canvis a nivell de la connectivitat funcional del cervell, que podrien millorar la qualitat de vida i disminuir aspectes com el catastrofisme en pacients amb dolor crònic. Finalment, a través d'un funcionament òptim del cervell i d'una disminució de factors que afavoreixen i faciliten el processament del dolor, com el ja esmentat catastrofisme o la por al moviment, la pròpia percepció de intensitat o d'interferència del dolor disminueix. Aquesta tesi, per tant, s'uneix al muntant d'evidència sobre l'abordatge biopsicosocial del dolor, però amb una aportació innovadora sobre el funcionament cerebral, cognitiu i emocional en pacients amb dolor crònic de mitjana edat (40-65 anys), centrada en factors protectors del dolor. |
|---|