Self-assembled nanomaterials
Aquesta tesis centra els esforços en el desenvolupament d'ensamblatges protèics bioenginyeritzats per neutralitzar el Coronovirs 2, causant de la Síndrome Respiratoria Aguda Greu (SARS-CoV-2), oferint noves estratègies antivirals pel desenvolupament de solucions terapèutiques y de diagnòstic. P...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:310625 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/310625 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Nanomaterial SARS-CoV-2 Autoassemblatge Self assembly Autoensamblaje Ciències de la Salut |
| Sumario: | Aquesta tesis centra els esforços en el desenvolupament d'ensamblatges protèics bioenginyeritzats per neutralitzar el Coronovirs 2, causant de la Síndrome Respiratoria Aguda Greu (SARS-CoV-2), oferint noves estratègies antivirals pel desenvolupament de solucions terapèutiques y de diagnòstic. Per fer-ho, explotem les propietats d'autoensamblatge de la proteïna Sup35 de llevat. En concret, la capacitat amiloidogènica del fragment de 21 aminoàcids corresponent al seu nucli d'agregació (SAC). Fusionem el pèptid SAC de Sup35 a dos dominis d'alta afinitat capaços de reconèixer el Domini de Unió al Receptor de la proteïna Spike de SARS-CoV-2 per generar una proteïna quimèrica bifuncional sobre la qual basem el desenvolupament de dos biomaterials diferents. Primer, explotant les propietats amiloidogèniques de la regió SAC generem fibres funcionals (Nanofibrils) per crear un entramat capaç de reconèixer i capturar SARS-CoV-2. Segon, construim oligòmers solubles (OligoBinders) que en neutralitzen les partícules víriques. Mentres que les Nanofibres tenen potencial per a ser aplicades en la neutralització de materials com superfícies y solucions aquoses per prevenir la transmissió vírica, els OligoBinders es poden aplicar en usos clínics, ja sigui com a estratègia terapèutica o de diagnòstic. Ambdós materials reportats en la tesis s'aprofiten de les propietats d'autoensamblatge pròpies dels prions naturals per a crear noves aplicacions segures, dirigides y compatibles amb biomaterials aplicats en el camp de la salut. Aquests resultats suggereixen que la composició modular dels nostres biomaterials es pot extrapolar a altres patògens y a noves aplicacions més enllà de la neutralització de SARS-CoV-2, obrint les portes a la bioenginyeria de nous nanomaterials. |
|---|