Prion inspired nanomaterials and their biomedical applications
Els amiloides presenten una estructura fibril·lar molt ordenada. Molts d’aquests conjunts de proteïnes apareixen associats a malalties humanes. No obstant això, es pot aprofitar la naturalesa controlable, estable, ajustable i robusta de les fibres amiloides per crear nanomaterials amb una àmplia gam...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2020 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670982 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/670982 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Prions Priones Prion Nanomaterials Nanomateriales Auto muntatge Autoensamblaje Self-assembly Ciències de la Salut 577 |
| Summary: | Els amiloides presenten una estructura fibril·lar molt ordenada. Molts d’aquests conjunts de proteïnes apareixen associats a malalties humanes. No obstant això, es pot aprofitar la naturalesa controlable, estable, ajustable i robusta de les fibres amiloides per crear nanomaterials amb una àmplia gamma d’aplicacions. Els prions funcionals constitueixen una classe particular d’amiloides. Aquestes proteïnes transmissibles presenten una arquitectura modular, amb un domini prió desordenat responsable del assemblatge i d’un o més dominis globulars que proporcionen l’activitat. És important destacar que la proteïna globular original es pot substituir per qualsevol proteïna d’interès, sense comprometre el potencial de fibril·lació. Aquestes fusions genètiques formen fibres en les quals el domini global roman plegat, formant nanoestructures funcionals. Tot i això, en molts casos, els impediments estèrics poden restringir l’activitat d’aquestes fibres. Aquesta limitació es pot solucionar disseccionant els dominis priònics en seqüències més curtes que mantenen les seves propietats d’auto-assemblatge alhora que permeten un millor accés a la proteïna en estat fibril·lar. En aquesta tesi doctoral, vam aprofitar el “soft amyloid core” (SAC) del prió de llevat Sup35p com una unitat de muntatge modular, que recapitula la propensió a l’agregació del domini priònic complet. Vam fusionar el SAC amb diferents proteïnes globulars d’interès que difereixen en la conformació i la mida, creant un mètode genètic general i senzill per generar nanofibres dotades de les funcionalitats desitjades. El modelatge computacional ens va permetre conèixer la relació entre la mida dels dominis globulars i la longitud del enllaç que els connecta al SAC, proporcionant les bases per al disseny de nanomaterials amb diferents propietats mesoscòpiques, ja siguin nanofibres o nanopartícules. Sobre aquesta base, hem dissenyat i produït, per primera vegada, nanopartícules amiloides esfèriques altament actives, no tòxiques, de mida definida, i s’han produït nanoestructures bifuncionals amb aplicació en el subministrament específic de fàrmacs. Les lliçons apreses en aquests exercicis van donar lloc a la construcció d’una nanofibrilla similar a un anticòs biespecífic amb potencial per la immunoteràpia. En resum, els nanomaterials funcionals de tipus priònic descrits aquí aprofiten l’enfocament de la fusió genètica per crear un nou conjunt d’estructures amb aplicacions en biomedicina i biotecnologia. |
|---|