«La superbia negli orrori». Dido en el teatro trágico europeo del siglo XVI
Segles després que Virgili consagrés la història de Dido de Cartago a l'Eneida, després que aquella història travessés el temps en pugna amb aquella que sostenia la seva veritable honestedat, el personatge va tornar a néixer al primer teatre europeu modern. La majoria dels dramaturgs que van to...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691866 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691866 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Dido Tragèdia Tragedy Tragedia Renaixement Renaissance Renacimiento Ciències Humanes 82 |
| Sumario: | Segles després que Virgili consagrés la història de Dido de Cartago a l'Eneida, després que aquella història travessés el temps en pugna amb aquella que sostenia la seva veritable honestedat, el personatge va tornar a néixer al primer teatre europeu modern. La majoria dels dramaturgs que van tornar la veu a la reina africana van decidir teatralitzar l'episodi de l'epopeia llatina, però en les obres que van resultar d'aquell esforç Dido ja no podia ser la mateixa: si antany havia mort d'amor, ara moriria de vergonya. L'estudi de les deu tragèdies que va deixar el segle XVI testimonia com l'art dramàtic va ser capaç d'unir en una sola mirada totes les que en qualsevol altre àmbit mai van poder-se conciliar amb la mateixa fortuna. Els textos mostren també que no va bastar prendre de la tradició per donar a Dido un lloc definitiu a l'escena. Les normes antigues haurien de sortejar-se perquè Dido acabés vivint de veritat al teatre. |
|---|