Study of social behavior through mixed methodology in the context of a social-skills program for children and adolescents with autism spectrum disorder in a community setting
Al llarg de l'última dècada s'han realitzat s'han realitzat nombrosos estudis per avaluar l'eficàcia dels grups d'intervenció en habilitats socials per a persones amb trastorn de l'espectre autista (TEA). Segueix existint molta controvèrsia sobre quins factors beneficie...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/672168 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/672168 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Trastorn de l'espectre autista Habilitats socials Metodologia observacional Coordenades polars Sintomatologia comorbida Infants i adolescents Intervenció en grup Salut i serveis socials 159.9 |
| Sumario: | Al llarg de l'última dècada s'han realitzat s'han realitzat nombrosos estudis per avaluar l'eficàcia dels grups d'intervenció en habilitats socials per a persones amb trastorn de l'espectre autista (TEA). Segueix existint molta controvèrsia sobre quins factors beneficien a determinats pacients i quina metodologia es fa servir per a detectar-los, específicament en els contextos comunitaris. Els objectius d'aquesta tesi van ser: valorar l'efecte de l'adaptació d'un programa d'habilitats socials per a infants i adolescents amb TEA en un context hospitalari, analitzant l'efectivitat de el programa per disminuir símptomes de comorbiditat i augmentar les conductes socials i, utilitzar metodologia observacional per identificar els canvis socials. Es va adaptar l'escala observacional de Bauminger i es van codificar 10 sessions de grup. Les dades es van analitzar amb la tècnica de coordenades polars. Els resultats obtinguts en els tres estudis indiquen que la simptomatologia afectiva disminuir després de la intervenció. També s'observen resultats marginalment significatius en alguns comportaments socials, específicament el contacte ocular i la comunicació funcional. Observem que aquells pacients amb major coeficient intel·lectual verbal (CIV) van obtenir millor resposta a al tractament en els anteriors paràmetres. Malgrat aquests resultats obtinguts, cada participant segueix un curs únic. Cal seguir investigant els factors que influeixen en l'eficàcia d'aquests programes, com l'edat o el IQ, de manera que s'implementin intervencions que generin canvis significatius en aquests contextos comunitaris, on resulta més complex arribar a un major nombre de persones. |
|---|