Quimioterapia para el cáncer de mama y deterioro cognitivo. Un estudio observacional y longitudinal
Objectiu: Estudiar i descriure el rendiment cognitiu en dones que han estat diagnosticades de càncer de mama de novo i han estat tractades amb quimioteràpia amb un règim de 5-fluorouracil, epirubicina i ciclofosfamida (FEC) amb o sense taxans (T) associats. Metodologia: Aquesta Tesi es compon de dos...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/667856 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/667856 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Quimoteràpia Quimioterapia Chemotherapy Càncer de mama Cáncer de mama Breast cancer Deteriorament cognitiu Deterioro cognitivo Cognitive impairment Ciències de la Salut 159.9 |
| Resumo: | Objectiu: Estudiar i descriure el rendiment cognitiu en dones que han estat diagnosticades de càncer de mama de novo i han estat tractades amb quimioteràpia amb un règim de 5-fluorouracil, epirubicina i ciclofosfamida (FEC) amb o sense taxans (T) associats. Metodologia: Aquesta Tesi es compon de dos articles. En el primer estudi, s’explora la presència d’efecte de pràctica en les proves de valoració cognitiva quan s’administren en retest per analitzar els efectes de la quimioteràpia sobre la cognició. Per respondre a aquest objectiu, es comparen les dades del conjunt de la mostra (N=51) en els tres moments de valoració: a nivell basal (després de ser sotmeses a cirurgia, però abans d’iniciar la quimioteràpia) (T1), després d’acabar els cicles de quimioteràpia (T2) i aproximadament a l’any d’haver acabat els cicles (T3) per determinar si hi ha canvis significatius en el rendiment. Per una banda, els resultats s’analitzen quan les puntuacions han estat corregides per efecte de pràctica, i per l’altra, quan no ho han estat. El segon és un estudi en què es descriuen els efectes dels taxans sobre la cognició quan s’afegeixen a la quimioteràpia amb FEC. Per aquest motiu, es comparen dos grups de pacients: un grup tractat amb FEC (n=26) i un altre grup tractat amb FEC + T (n=25), valorats en tres ocasions (T1, T2 i T3). Es tracta d’un estudi en el qual es fa un seguiment longitudinal i es compara el rendiment entre els dos grups en cadascun dels moments de valoració incloent la correcció per efecte de pràctica en els moments T2 i T3. Resultats: En el primer estudi, s’observa la forta presència d’efectes de pràctica en els retests amb proves neuropsicològiques. Per tant, es posa de manifest la necessitat de controlar-los per poder llegir i interpretar de manera adequada els resultats dels estudis longitudinals sobre la relació entre la quimioteràpia per al càncer i l’alteració de la cognició. En el segon estudi, s’observa que, un cop finalitzats els cicles de tractament amb quimioteràpia (T2) hi ha una disminució estadísticament significativa del rendiment en proves d’atenció visual, memòria diferida i funcions executives en ambdós grups, essent el grup tractat amb taxans (FEC + T) el que obté, a més, pitjor rendiment en proves d’atenció auditiva, aprenentatge verbal i velocitat tant motora com del processament de la informació. A T3 es continuen observant diferències significatives en atenció visual i en algunes mesures de funcions executives quan es compara amb el rendiment basal (T1). En la resta de mesures que es trobaven alterades a T2, el grup tractat amb taxans retorna als rendiments del nivell basal (T1), mentre que en el grup FEC s’observen diferències significatives en velocitat de processament d’informació. Conclusions: En estudis longitudinals de cognició i quimioteràpia amb valoracions repetides hi ha una forta presència d’efectes de pràctica, que cal controlar. La quimioterapia per al càncer de mama amb FEC pot produir alteració en algunes funcions cognitives tant a curt termini (en acabar el tractament) com a llarg termini (a l’any d’haver-lo acabat). Quan s’afegeixen taxans al tractament amb FEC, s’afecten més funcions cognitives a curt termini. A llarg termini continuen observant-se rendiments deficitaris en funcions atencionals i executives, mentre que la memòria verbal torna a rendiments similars als obtinguts en situació basal. |
|---|