L'estàndard de la llengua catalana: el concepte i les interpretacions
En aquesta tesi s’aborda el significat del concepte llengua estàndard des de la dimensió lingüística, la dimensió sociolingüística i la dimensió historicoideològica. Es presenten més de trenta definicions directes del terme estàndard, entre les quals n’hi ha de generals i d’altres d’específiques ent...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695635 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695635 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Llengua estàndard Pluricentrisme Referencialitat i identitat Lengua estándar Pluricentrismo Referencialidad e identidad Standard language Pluricentrism Referentiality and identity Arts i humanitats 8 |
| Sumario: | En aquesta tesi s’aborda el significat del concepte llengua estàndard des de la dimensió lingüística, la dimensió sociolingüística i la dimensió historicoideològica. Es presenten més de trenta definicions directes del terme estàndard, entre les quals n’hi ha de generals i d’altres d’específiques entorn de l’estàndard de la llengua catalana, de manera que el caracteritzen. S’incideix, de fet, en els dos trets definidors de l’estàndard català, que són la composicionalitat i el polimorfisme, propietats que cal entendre en un context d’estandardització pluricèntrica. El tema central de la tesi és emmarcat, d’una banda, per l’exposició de l’anhel de recerca d’un model referencial de llengua al llarg de la història de les comunitats lingüístiques, la qual cosa cal relacionar amb l’emergència dels estats nació i, doncs, de les llengües nacionals, i, d’altra banda, pels debats que des del segle XIX s’han entaulat, especialment a Catalunya, a propòsit de la configuració de l’estàndard de la llengua catalana. La tesi fa evident com l’estàndard de la llengua catalana és percebut en la societat i constata problemes derivats de la interpretació del caràcter composicional i polimòrfic del model català. Aquesta interpretació cristal·litza en tensions entre la funció referencial pròpia de la varietat estàndard de la llengua i les dinàmiques d’ampliació formal per satisfer requeriments de naturalesa identitària. |
|---|