La relació socioeducativa: una proposta d’anàlisi en les polítiques de joventut
La relació socioeducativa: una proposta d’anàlisi en les polítiques de joventut, és una tesi doctoral que aprofundeix en la vinculació de la perspectiva de la Pedagogia Social als plantejaments de la intervenció en les polítiques de joventut. Malgrat aquesta relació no és inherent a aquestes polítiq...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/377471 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/377471 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Relació socioeducativa Relación socioeducativa Socio-educational relationship Joventut Juventud Youth Pedagogia social Pedagogía social Social pedagogy Ciències Socials 37 |
| Sumario: | La relació socioeducativa: una proposta d’anàlisi en les polítiques de joventut, és una tesi doctoral que aprofundeix en la vinculació de la perspectiva de la Pedagogia Social als plantejaments de la intervenció en les polítiques de joventut. Malgrat aquesta relació no és inherent a aquestes polítiques, es considera imprescindible per a les aspiracions transformadores que se’ls hi designa en el Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Partint doncs d’una forma de concebre la creació de coneixement propera a la “phronesis” d’Aristòtil, en què es combina reflexió teòrica i elecció ètica entorn al desenvolupament de la praxi, s’aposta per una forma d’interpretar la intervenció en les polítiques de joventut que aproximi el discurs teòric i institucional a la dimensió pràctica. D’aquesta manera, focalitzant l’atenció en el treball de la relació socioeducativa com a factor clau en el desenvolupament d’aquesta intervenció, es vol contribuir al desenvolupament de la definició i orientació de la tasca dels professionals en la matèria, facilitant un marc referencial de coneixement específic i especialitzat que orienti i guiï la dimensió socioeducativa de la seva tasca. Amb aquesta finalitat es treballa per establir una proposta de “balises de senyalització i coneixement” que actuïn com a referent a l’hora de crear un cos de coneixement compartit entre professionals pel que fa a la construcció i anàlisi de la relació socioeducativa amb joves en la intervenció. La hipòtesi amb què es treballa és que quan major sigui el coneixement al voltant de com aquests professionals construeixen els seus referents en l’acció, millor serà la seva preparació per afrontar la incertesa a l’hora d’intervenir i així poder millorar els resultats. A tal efecte es plantegen quatre objectius: (1.) la construcció d’un marc teòric prou ampli i divers que permeti una aproximació al fenomen des d’una perspectiva pròpia aplicable a la intervenció socioeducativa en les polítiques de joventut; (2.) la identificació d’una bateria de balises que pugui esdevenir referents per a un cos de coneixement compartit que orienti als professionals en la construcció del vincle pedagògic; (3.) l’articulació d’una metodologia de contrastació de la proposta entre els experts en la matèria; així com (4.) l’aprofundiment en la vessant sociopedagògica d’aquestes polítiques. Pel seu marcat caràcter teorico-pràctic, el present estudi presenta dificultats a l’hora de separar el plantejament teòric del desenvolupament empíric, doncs versa sobre un marc conceptual i aplicat que està fortament entrellaçat. Tot i això, els principis de la Teoria Fonamentada ens permeten afrontar aquest repte des del rigor científic, articulant un bastiment conceptual que doni lloc a l’argumentari que ha de sostenir les diferents “balises de senyalització i coneixement” proposades. Cinc són les teories substantives; James & Pollard, Eichsteller & Holthoff, Biémar, Fynn i Storø, que permeten construir les dotze balises. Aquestes, en una segona fase del desenvolupament metodològic, es contrasten amb experts a través de l’aplicació del mètode Delphi per tal de determinar-ne la seva acceptació i idoneïtat. Els resultats indiquen una necessitat d’ampliació, aprofundiment i adequació de diferents aspectes d’aquestes balises, en el seu conjunt es pot dir que la proposta és pertinent i té bona acollida. També s’apunten línies de continuïtat d’aquesta investigació associades a un format de programa, que mantenint la mateixa metodologia d’investigació, permeti treballar de forma més aprofundida i específica les línies d’investigació associades a cada balisa. En l’actualitat es considera que aquest és un moment propici per emprendre aquesta tasca, tant per la necessitat urgent de revisar i reelaborar el discurs d’aquestes polítiques, com per l’oportunitat que ofereix fer-ho de forma que teoria i pràctica quedin connectades de forma més significativa que no pas fins ara, optimitzant els beneficis d’aquesta proximitat aconseguint millors resultats. |
|---|