Fecal biomarkers of stress and welfare in captive lions (Panthera leo)
Les institucions zoològiques són responsables de garantir els més alts estàndards en benestar animal. En captivitat, els animals poden estar exposats a factors estressants relacionats amb l'allotjament i maneig que afectin negativament la seva salut i benestar. La mesura de glucocorticoides és...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:312649 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/312649 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Estrès Stress Estrés Benestar animal Animal welfare Bienestar animal Bioindicadors Biomarkers Bioindicadores Ciències de la Salut |
| Sumario: | Les institucions zoològiques són responsables de garantir els més alts estàndards en benestar animal. En captivitat, els animals poden estar exposats a factors estressants relacionats amb l'allotjament i maneig que afectin negativament la seva salut i benestar. La mesura de glucocorticoides és una eina àmpliament utilitzada per monitoritzar l'estrès, amb l'anàlisi d'hormones en femtes com a mètode no invasiu habitual en endocrinologia de fauna salvatge. Malgrat el seu potencial, la fisiologia de l'estrès en lleons en captivitat ha estat poc estudiada, amb un enfoc principal en la reproducció més que en les respostes a les condicions ambientals i de maneig. A mesura que la ciència del benestar animal avança cap a promoure estats afectius positius, resulta fonamental investigar nous biomarcadors que permetin avaluar experiències de benestar positiu. L'oxitocina i la immunoglobulina A (IgA), vinculades als sistemes neuroendocrí i immunitari, respectivament, mostren potencial com a indicadors d'experiències positives. No obstant això, la presència d'oxitocina a les femtes encara no s'ha investigat i l'IgA en femtes no s'ha explorat en fèlids salvatges. Validar aquests biomarcadors és essencial abans d'integrar-los en avaluacions de benestar animal. Així doncs, aquesta tesi tenia per objectiu avançar en la comprensió de la fisiologia de l'estrès en lleons en captivitat (Panthera leo), amb un enfoc en el desenvolupament i validació de metodologies per quantificar oxitocina i IgA en femtes. Primer, vam examinar els nivells de metabòlits de glucocorticoides en femtes (FGM per les seves sigles en anglès) en lleons en condicions ambientals i de maneig estables. Mentre que el sexe no va tenir efecte, l'estat reproductiu sí: les lleones ovariectomitzades presentaven nivells de FGM més baixos que les femelles intactes i aquelles sota contracepció hormonal. També es van examinar condicions específiques d'allotjament i maneig, observant que els nivells de FGM variaven entre zoològics, amb la inestabilitat social i l'agressivitat relacionades amb una major activitat adrenocortical. Tanmateix, la variabilitat individual en les respostes a l'estrès remarca la importància d'un monitoratge individualitzat. La segona part d'aquesta tesi constitueix la primera investigació sobre la presència d'oxitocina en femtes en qualsevol espècie. Es va desenvolupar i validar amb èxit un protocol per a l'extracció i quantificació d'oxitocina en femtes de lleó mitjançant immunoassaig enzimàtic. Així mateix, es va validar una metodologia per extreure i quantificar IgA en femtes de lleons mitjançant immunoassaig enzimàtic. Després d'aquests avenços metodològics, es va realitzar una avaluació inicial de la rellevància biològica d'aquests biomarcadors mitjançant l'anàlisi de les seves concentracions en lleons en condicions socials i d'allotjament estables en captivitat. Els resultats van indicar que les concentracions d'IgA fecal van ser influenciades pel sexe, amb les femelles mostrant nivells més alts que els mascles, mentre que els nivells d'oxitocina fecal no es van veure afectats per factors biològics. Finalment, es va examinar la relació entre l'oxitocina i l'IgA amb el sistema d'estrès. Tot i que no es va trobar una correlació forta ni consistent entre l'oxitocina fecal i les concentracions de FGM, es va observar una relació positiva entre l'IgA fecal i els nivells de FGM en condicions basals. No obstant, aquesta correlació no es va mantenir de manera consistent entre els individus en analitzar les fluctuacions diàries en els nivells dels biomarcadors. En general, aquesta tesi contribueix a millorar la nostra comprensió de la fisiologia de l'estrès en lleons en captivitat i representa un primer pas fonamental en l'investigació de l'oxitocina i l'IgA en femtes com a biomarcadors del benestar animal. No obstant això, cal més investigació per avaluar aquests biomarcadors en relació amb els estats afectius positius i establir-ne la seva fiabilitat com a indicadors fisiològics en avaluacions de benestar. |
|---|