Fouling management in cage aquaculture. New strategies on nets, fish health and economic impact

La formació i gestió del fouling en granges marines genera un debat obert a nivell global en la indústria aqüícola. L’objectiu d’aquest treball ha estat comparar una tecnologia recentment implementada en la gestió de xarxes, la neteja in situ, amb la ja existent i majoritàriament utilitzada estratè...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Comas Morte, Jordi
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2018
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/463100
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/463100
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Fouling
Xarxes d'aqüicultura
Redes de acuicultura
Aquaculture nets
Benestar animal
Bienestar animal
Welfare
Ciències Experimentals
639
Descripción
Sumario:La formació i gestió del fouling en granges marines genera un debat obert a nivell global en la indústria aqüícola. L’objectiu d’aquest treball ha estat comparar una tecnologia recentment implementada en la gestió de xarxes, la neteja in situ, amb la ja existent i majoritàriament utilitzada estratègia de l’ús de pintures antifouling. El treball experimental es va planificar i realitzar en condicions reals de producció, simulant una part del cicle d’engreix de l’orada, Sparus aurata.. Atès que aquesta és una tesi dins el marc d'un doctorat industrial, es va posar com a objectiu realitzar una aproximació generalista a la problemàtica. Les xarxes són la caixa forta que protegeix l’actiu més important de les empreses productores de peix, la biomassa. En aquest treball, es va analitzar inicialment l’efecte de les estratègies de gestió testades sobre la integritat física de les xarxes. Seguidament es van estudiar aquells aspectes derivats de les condicions de cultiu generades per l’una o l’altra estratègia i que es creia que podien tenir un efecte sobre la salut, i per tant rendiment productiu, dels peixos. Es va analitzar el creixement, la presència de paràsits i la microbiota cutània, ja que sovint s’associa la proliferació d’aquests organismes amb l’estat higiènic de les xarxes. Es va realitzar un estudi histològic a nivell branquial per determinar la magnitud dels possibles efectes de les diferents maniobres sobre aquest teixit, bàsic per la supervivència dels peixos. Es va analitzar el contingut de coure en brànquies, fetge i múscul, no només per veure si podia suposar un perill pels animals, sinó també per la preocupació que sovint genera l’acumulació de metalls pesats entre els consumidors de peix. Es van analitzar les diferències entre les dues estratègies testades a nivell de benestar dels animals i de resposta d’estrès. Finalment es va realitza una aproximació bàsica des del punt de vista de l’impacte econòmic que pot suposar l’aplicació de la nova metodologia. Els resultats obtinguts suggereixen que, en termes de benestar, l'estratègia de neteja de xarxes in situ no suposa cap avantatge ni desavantatge clar en comparació amb l’estratègia tradicional. No obstant això, dels resultats també es desprèn que degut a l‘actual mode d’aplicació i l’estat de desenvolupament de la tecnologia, l’estratègia de neteja in situ comporta una sèrie de conseqüències que afecten negativament el rendiment de les instal·lacions. Deixant de banda els aspectes biològics, l'enfoc econòmic revela que l’elevada freqüència de neteja necessària per mantenir les xarxes en condicions acceptables, implica un elevat cost que contraresta els avantatges inicials que suposa la neteja in situ com ara la disminució de la quantitat de xarxes i recursos utilitzats (temps d'operació i mà d'obra) que precisament són els objectius que persegueix la indústria y que la motiva a buscar alternatives a les pràctiques ja existents. L'ús de la tecnologia de neteja in situ pot ser molt útil en entorns específics, com les grans gàbies offshore que actualment estan entrant en funcionament en la indústria del salmó. Però el cost i les conseqüències de l'elevada freqüència de neteja necessària avui en dia no estan ben resolts, i s'han d’abordar i solucionar perquè aquesta alternativa sigui una solució fiable i aplicable de manera general a la indústria. Com a resultat d'aquesta investigació, apareix una opció que mereix atenció i recerca addicional la de xarxes tractades amb un component de Cu menor que l’habitual, que comporta menys neteges. Aquesta opció ofereix una interessant alternativa a mig camí entre les dues estratègies contrastades en la present tesi.