Tècnica de Muraine per a DMEK: anàlisi comparativa amb la tècnica estàndard

La queratoplàstia endotelial de la membrana de Descemet (DMEK) és la tècnica d'elecció actual per al tractament de l’edema corneal irreversible. Després que Melles la desenvolupés el 2006, Muraine va proposar el 2013 una tècnica alternativa per a la dissecció i implantació de l’empelt. Aquesta...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Pedemonte Sarrias, Eduard
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2017
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/405259
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/405259
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Queratoplàstia endotelial de la membrana de decemet
Queratoplastia endotelial de la membrana descemet
Descemet's membrane endothelial keratoplasty
Endoteli corneal
Endotelio corneal
Corneal endothelium
Transplantament còrnia
Transplante cornea
Corneal transplantation
Ciències de la Salut
617
Descripción
Sumario:La queratoplàstia endotelial de la membrana de Descemet (DMEK) és la tècnica d'elecció actual per al tractament de l’edema corneal irreversible. Després que Melles la desenvolupés el 2006, Muraine va proposar el 2013 una tècnica alternativa per a la dissecció i implantació de l’empelt. Aquesta tècnica aportava dues novetats: la hidrodissecció amb trepanació parcial i curvatura corneal invertida del teixit donant i el plegament de l’empelt amb l'endoteli a la seva cara interna, que afavoria la protecció de l’endoteli i la tendència natural de l’empelt a desplegar-se a la cambra anterior del receptor. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és comparar la tècnica de Muraine amb la tècnica estàndard analitzant-ne la densitat de cèl·lules endotelials (DCE) i agudesa visual (AV) postoperatòries, els temps quirúrgics i les complicacions intraoperatòries i postoperatòries. Es va dur a terme un estudi de cohorts prospectiu observacional multicèntric en la pràctica clínica habitual a l’Hospital Universitari MútuaTerrassa i l’Institut de Microcirurgia Ocular. El seguiment postoperatori va ser de sis mesos, amb controls com a mínim l’endemà, al cap d’una setmana i al cap d’un, tres i sis mesos de la cirurgia. Es van incloure 27 ulls de 20 pacients al grup de la tècnica Estàndard i 42 ulls de 40 pacients al grup intervingut amb la tècnica Muraine. La DCE als sis mesos va ser de 1488 (1337-1679) cèl·lules/mm2 al grup Estàndard i de 1170 (734-1614) cèl·lules/mm2 al grup Muraine (P=0.10). L’AV mitja als sis mesos va ser de 0.89 al grup Estàndard i 0.79 al grup Muraine, en l’escala decimal (P=0.19). Al voltant del 80% van assolir una AV de 0.5 o més i el 50-70%, 0.8 o més. Es va observar que la DCE i el percentatge de pèrdua de DCE al mes de la cirurgia eren equivalents als de la tècnica estàndard. El percentatge de pèrdua de DCE als sis mesos va ser superior amb la tècnica de Muraine, si bé la DCE va ser clínicament comparable. L’AV assolida als sis mesos va ser equivalent. La tècnica de Muraine va ser tan segura com la tècnica estàndard per a l’obtenció de l’empelt. La incidència de complicacions intraoperatòries amb l’empelt preparat amb la tècnica de Muraine en ulls amb facoemulsificació no complicada no va ser estadísticament superior. La dissecció de l’empelt amb la tècnica de Muraine va ser més lenta. El desplegament, per contra, va ser lleugerament més ràpid. Totes dues tècniques van tenir una taxa elevada de supervivència de l’empelt. La complicació postoperatòria més freqüent en ambdós grups va ser l’edema macular quístic. Els empelts dissecats amb la tècnica de Muraine van tenir una major incidència de necessitat de reinsuflació.

Similares en LA Referencia