Prevalencia del delirium en el paciente crítico en UCI
Introducció. El delírium és una síndrome que cursa amb alteració aguda i fluctuant del nivell de consciència i de la capacitat cognitiva, acompanyat d'agitació i/o letargia, que pot aparèixer als pacients crítics ingressats a UCI. Objectius. Principal: Conèixer la prevalença o incidència del de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:292651 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/292651 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Delirium ICU UCI Cures intensives Intensive care Cuidados intensivos Ciències de la Salut |
| Sumario: | Introducció. El delírium és una síndrome que cursa amb alteració aguda i fluctuant del nivell de consciència i de la capacitat cognitiva, acompanyat d'agitació i/o letargia, que pot aparèixer als pacients crítics ingressats a UCI. Objectius. Principal: Conèixer la prevalença o incidència del delírium a UCI al nostre medi. Secundaris: detectar possibles factors que influeixin en la variabilitat de la prevalença. Conèixer aspectes del maneig del delírium a diferents UCI. Metodologia. Es van fer quatre estudis de prevalença. El primer es va realitzar enviant a totes les UCI espanyoles en dos anys consecutius una enquesta-formulari sobre les característiques de cada UCI i les pràctiques de sedoanalgèsia i delírium que es duien a terme en dos dies seleccionats. El segon estudi, observacional i multicèntric, anomenat AID-ICU, va reclutar pacients amb delírium després de realitzar una escala diagnòstica validada a tots els ingressos durant dues setmanes a UCI europees. El tercer va ser una subanàlisi de la cohort espanyola de l'estudi AID-ICU. El quart va ser un estudi de prevalença de període a l'UCI de l'HUAV de Lleida. Resultats. El primer estudi va incloure 1567 pacients de 166 UCI espanyoles; el 21,1% de les UCI realitzaven una escala diagnòstica validada i es va obtenir una prevalença del 9,1% respecte al total de pacients. A l'AID-ICU hi van participar 99 UCI de 13 països europeus; van ser reclutats 1260 pacients, resultant una prevalença del 24.9%; l'haloperidol va ser el tractament farmacològic més utilitzat. A la cohort espanyola de l'AID-ICU, conformada per 193 pacients de 16 UCI es va obtenir una prevalença del 18.6% respecte al total de pacients i del 29.2% una vegada exclosos els pacients no valorables; l'haloperidol també va ser el fàrmac més utilitzat. Les contencions mecàniques es van utilitzar en el 52.8% dels pacients amb delírium i en el 14.6% dels pacients sense delírium. A l'estudi de l'UCI de Lleida, la prevalença va ser del 31.6% dels pacients valorables, és a dir, els que no presentaven lesió cerebral adquirida, coma o sedació profunda. Conclusions: La prevalença o incidència del delírium en el nostre medi varia depenent de si les escales diagnòstiques es realitzen de rutina, perquè si no ho faci la prevalença del delírium percebuda podria estar infraestimada. Quan les escales es fan de rutina o per motiu científic en reclutar pacients per a un estudi o un assaig clínic, la prevalença detectada augmenta. La prevalença també varia si els pacients amb delírium es refereixen al total de pacients ingressats o al nombre de pacients valorables per detectar delírium, excloent-ne pacients en coma o en sedació profunda. Tot i la baixa evidència científica, a la pràctica clínica real l'haloperidol és el fàrmac més àmpliament utilitzat per controlar aquesta síndrome. Es continua fent contenció mecànica tant a pacients amb delírium com a pacients sense delírium. Cal millorar i estandarditzar la detecció del delírium a UCI. |
|---|