Proyecto sobrevivir después de la UCI
Introducció: La mortalitat després de l'alta d'UCI és un paràmetre de qualitat assistencial i eficàcia del tractament a la unitat de cures intensives. La fragilitat que presenten els pacients a l'alta condiciona un nombre més gran de complicacions i per tant un nombre més gran de rein...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:272965 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/272965 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Post-UCI After ICU PIC Cures Intensives Cuidados Intensivos Intensive Care Ciències de la Salut |
| Sumario: | Introducció: La mortalitat després de l'alta d'UCI és un paràmetre de qualitat assistencial i eficàcia del tractament a la unitat de cures intensives. La fragilitat que presenten els pacients a l'alta condiciona un nombre més gran de complicacions i per tant un nombre més gran de reingressos. Està ben definit que l'intensivista és capaç d'identificar de manera subjectiva mitjançant l'escala Sabadell Score aquells pacients que poden complicar-se a la planta d'hospitalització convencional, per la qual cosa la seva valoració durant els primers dies de l'alta a la planta podria millorar el seu pronòstic. El nostre objectiu és demostrar que el seguiment a planta d'hospitalització dels pacients de risc (Sabadell Score 1 i 2) pel metge intensivista pot disminuir la mortalitat hospitalària, així com el nombre de consultes i reingressos a UCI. Mètodes: Es va realitzar un estudi prospectiu a UCIs nacionals que no tenien implantat el seguiment de pacients a l'alta d'UCI. Es va comparar la mortalitat hospitalària, el nombre de consultes a UCI i la taxa de reingressos entre un període basal i un període intervenció posterior a la implantació del seguiment a planta pel metge intensivista. A més, es van analitzar factors pronòstics dels pacients i la repercussió a l'estada hospitalària. Resultats: Van participar 16 UCIs en el període basal d'estudi de les quals només 10 van poder completar el període intervenció. Paral·lelament una UCI que ja tenia implantat un programa de seguiment a planta va participar com a control. Els centres que no van poder completar l'estudi comptaven amb pacients de més edat, amb més deliri, més greus i amb més mortalitat hospitalària sobretot als pacients Sabadell Score 1 (8,8% vs. 3,8%, p=0,009). Es van analitzar finalment 962 pacients Sabadell Score 1 i 2 a la cohort basal i 434 a la cohort de seguiment. En analitzar les característiques dels pacients de les dues cohorts no hi havia diferències en factors de risc ni en score de gravetat. Majoritàriament eren donats d'alta a plantes d'hospitalització mèdiques (64,8% i 65%, p=0,087). No es va observar un descens significatiu de la mortalitat hospitalària global després d'iniciar el seguiment a planta (7,4 vs 7,8, p=0,788) ni una reducció de l'estada hospitalària que va ser de 9 dies (p=0,077). Amb el seguiment conjunt a planta, es van reduir les consultes globals al servei de Medicina Intensiva (10,2% vs 8,8%, p=0,404) sobretot durant la nit (2,2% vs 0,7%, p=0,04) i van augmentar els reingressos a UCI (6,2 % vs 9,0%, p=0,058). Observem un descens quasi-significatiu de la mortalitat amb el seguiment dels pacients amb pitjor pronòstic (SS 2 17,9% vs 11%, p=0,072), així com una disminució de les consultes durant el període de guàrdia dels pacients (6,8% vs 2,2%, p=0,050) desapareixent les consultes nocturnes. Conclusions: A hospitals amb baixa mortalitat hospitalària post-UCI, el seguiment clínic de pacients de risc (Sabadell Score 1 i 2) per un metge intensivista disminueix les consultes durant la guàrdia, però no millora la mortalitat hospitalària global. El subgrup més fràgil (Sabadell Score 2) podria beneficiar-se, encara que necessitaria un estudi amb més mostra. |
|---|