La reanàlisi dels minimitzadors negatius en el contínuum romànic pirinenc

Aquesta tesi té per objectiu explicar des del punt de vista de la microsintaxi la variació i el canvi lingüístic dels usos i valors dels minimitzadors (‘substantius que denoten quantitats mínimes o insignificants d’alguna cosa’) en contextos negatius. Assumim que la variació sincrònica actual és el...

Full description

Bibliographic Details
Author: Llop Naya, Ares
Format: doctoral thesis
Status:Published version
Publication Date:2017
Country:España
Institution:CBUC, CESCA
Repository:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/459241
Online Access:http://hdl.handle.net/10803/459241
Access Level:Open access
Keyword:Microsintaxi
Microsistaxis
Microsyntax
Negació
Negación
Negation
Minimitzadors
Minimizadores
Minimizers
Ciències Humanes
81
Description
Summary:Aquesta tesi té per objectiu explicar des del punt de vista de la microsintaxi la variació i el canvi lingüístic dels usos i valors dels minimitzadors (‘substantius que denoten quantitats mínimes o insignificants d’alguna cosa’) en contextos negatius. Assumim que la variació sincrònica actual és el reflex i el producte del canvi diacrònic. Plantegem la reanàlisi dels minimitzadors negatius a través de la comparació interlingüística dels trets associats a aquests elements lèxics en varietats romàniques pràcticament inexplorades de la regió dels Pirineus. Mostrem que la reanàlisi dels minimitzadors negatius està condicionada per una interacció complexa de factors que afecten tots els nivells de la gramàtica. Tanmateix, evidenciem l’existència de tendències i patrons sistèmics subjacents al procés de reanàlisi, el qual també és regulat per principis d’economia i eficiència computacional. Al capítol 2 introduïm les nocions fonamentals per explicar la variació i el canvi lingüístics en les expressions negatives de les varietats romàniques. Analitzem els factors que determinen la sensibilitat polar dels elements lèxics, així com les dependències semàntiques i sintàctiques necessàries per legitimar els trets associats a les diferents expressions de negació. Aquestes nocions vertebren l’aproximació a la reanàlisi dels minimitzadors des de l’origen nominal fins als valors funcionals. Al capítol 3 explorem la reanàlisi dels minimitzadors nominals com a termes de polaritat negativa (TPN) lligats a la quantificació (procés que anomenem Cicle de Jespersen Incipient). Determinem les dependències semàntiques i sintàctiques, les condicions de legitimació i les configuracions estructurals establertes en funció dels trets dels minimitzadors negatius. Explorem, també, les conseqüències que aquestes especificacions de trets han tingut i tenen en relació amb les relacions de concordança negativa sincròniques actuals i diacròniques en el conjunt dels parlars estudiats. Bastim el capítol 4 com un apartat d’aprofundiment en relació a les nocions vagues d’èmfasi i reforç amb què es relaciona l’ús dels minimitzadors com a TPN. A través de la distinció entre marques de negació emfàtica intensives i pressuposicionals, analitzem els trets diferencials entre les classe general de marques emfàtiques. Repassem les configuracions estructurals que permeten entendre la transició de l’ús dels minimitzadors com a TPN quantificacionals a l’ús restringit per qüestions d’estructura informativa. Al capítol 5 fem una revisió formal del cicle de renovació de les expressions de la negació (l’anomenat Cicle de Jespersen). Argumentem que l’ús dels minimitzadors com a marques pressuposicionals, juntament amb altres factors analitzats, és un estadi necessari perquè els minimitzadors es puguin reanalitzar com a marques de negació oracional. Les dades contemporànies i històriques mostrades permeten donar compte les especificacions formals dels minimitzadors incorporats com a marques de negació oracional i presentar una síntesi recapitulatòria de les tendències i patrons observats en el conjunt d’estadis del procés de reanàlisi dels minimitzadors negatius.