Apropiacions socials d’un espai funerari arquitecturitzat. El cas del Cementiri Nou d’Igualada
És cert que un cop produït el traspàs, els morts canvien de domicili i van a parar a dominis invisibles o al no res. Però també requereixen algun tipus de presència entre els mortals en el seu mateix mon físic. A la ciutat d’Igualada, actualment, aquesta necessitat és coberta per dos cementiris que...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671870 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671870 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cementiris Cementerios Cemeteries Cultes Cultos Cults Paisatge Paisaje Landscape Igualada (Catalunya) Igualada (Cataluña) Igualada (Catalonia) Ciències Humanes i Socials 572 |
| Sumario: | És cert que un cop produït el traspàs, els morts canvien de domicili i van a parar a dominis invisibles o al no res. Però també requereixen algun tipus de presència entre els mortals en el seu mateix mon físic. A la ciutat d’Igualada, actualment, aquesta necessitat és coberta per dos cementiris que representen dues modalitats ben diferents de cementiri urbà. Per una banda, compta amb un cementiri vuitcentista, d’estil neoclàssic –el Cementiri Vell– i per l’altra, amb un cementiri contemporani –Cementiri Nou–, projectat per dos arquitectes de renom internacional, Enric Miralles i Carme Pinós. A falta de lloc en el vell recinte funerari, no hi ha cap altra alternativa que inhumar en el Cementiri Nou, cosa que no convenç a un nombre important d’usuaris. Per ells, portar a terme les pràctiques post mortem en un indret de disseny, com és la nova edificació funerària, els suposa estar utilitzant un cementiri projectat per uns arquitectes a partir d’un espai essencialment representat o concebut, aliè al seu entorn i a les apropiacions socials a les que se suposa que ha de servir. Essent el resultat un espai arquitectònic de nova generació, el cementiri no compta amb els codis de significats simbòlics forjats per la tradició funerària que fa que no sigui un espai reconegut i apte com a lloc de repòs etern. Per això, els seus usuaris porten accions de contínua revalorització per tal de rehabilitar el valor d’ús de l’espai i la seva significació com a obra. |
|---|