On Political Polarization: Conceptualizing Affective Polarization and Exploring its Causes from a Multi-method Approach
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu contribuir teòrica i empíricament a l'estudi de la polarització política, amb especial èmfasi en la seva expressió afectiva: la polarització afectiva. Teòricament, la tesi elabora un nou diàleg entre la literatura de relacions intergrupals, els estudis d&...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691873 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691873 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Polarització afectiva Affective polarization Polarización afectiva Polarització política Political polarization Polarización política Conflicte intergrupal Intergroup conflict Conflicto intergrupal Conflito intergrupal Ciències Socials 32 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral té com a objectiu contribuir teòrica i empíricament a l'estudi de la polarització política, amb especial èmfasi en la seva expressió afectiva: la polarització afectiva. Teòricament, la tesi elabora un nou diàleg entre la literatura de relacions intergrupals, els estudis d'acció col·lectiva i la literatura de polarització afectiva, proporcionant així perspectives teòriques que són importants per a tractar de comprendre les dinàmiques de la polarització afectiva de manera contextualitzada i per a reflexionar sobre les intervencions de despolarització. Empíricament, prenent a Espanya com a cas d'estudi i adoptant un enfocament de mètodes mixtos, la present tesi proporciona evidència descriptiva extensa, tant transversal com longitudinal, sobre l'evolució dels indicadors de polarització política i la seva relació al llarg d'un període de més d'una dècada (2010-2023). Seguidament, el capítol explora algunes de les causes a llarg i curt termini de la polarització afectiva en el sistema polític multidimensional espanyol. En aquest sentit, un dels capítols empírics d'aquesta tesi doctoral, utilitzant dades de panell, analitza la relació entre la percepció de la polarització ideològica en els dos eixos principals de competició política a Espanya (les dimensions esquerra-dreta i territorial) i la polarització afectiva. El capítol revela que aquesta relació està condicionada per la ideologia dels individus, de manera que les percepcions de la polarització en l'eix territorial estan clarament més relacionades positivament amb els nivells de polarització afectiva entre els individus de dreta en comparació amb els individus d'esquerra, mentre que les percepcions de polarització en l'eix esquerra-dreta estan lleugerament més relacionades amb la polarització afectiva entre els individus d'esquerra. Les anàlisis també revelen que la relació entre les percepcions de la polarització territorial i la polarització afectiva varien amb el temps, en relació amb la saliencia de la dimensió del conflicte territorial. Aquest capítol subratlla la importància de la multidimensionalitat i dels valors dels individus -en aquest cas la seva ideologia- a l'hora d'estudiar la polarització afectiva. Un altre capítol de la present tesi, contribuint a la literatura sobre les causes a curt termini de la (des)polarització afectiva, examina també, utilitzant dades de panell, si la conjuntura de la COVID-19 va fomentar les dinàmiques de polarització afectiva i com ho va fer, trobant que, a nivell individual, va haver-hi participants que van augmentar els seus nivells de polarització afectiva durant la pandèmia. De manera complementària, trobem que els nivells agregats de polarització afectiva van disminuir quan es van implementar polítiques de desescalada, dissenyades pel govern en col·laboració amb experts en sanitat, i que van posar fi als estrictes confinaments. Un altre capítol de la tesi doctoral, analitzant el llenguatge i la interacció en dades de grups focals, aprofundeix en com es manifesta la polarització política en el discurs i en les interaccions dels ciutadans, proporcionant així coneixements sobre com es construeixen col·lectivament relats polaritzats i fins i tot prejudiciosos sobre els adversaris polítics des d'una posició retòrica de raonabilitat. Aquest capítol mostra que el context intragrup és un entorn en el qual es reprodueixen i mantenen versions molt polaritzades dels altres, i per tant constitueixen contextos en els quals aquestes representacions també poden ser desafiades. En conjunt, els capítols d'aquesta tesi doctoral ajuden a ampliar l'enfocament dels estudis sobre polarització i despolarització política i a desenvolupar aspectes que no han estat prèviament tractats per la literatura. |
|---|