Més enllà dels PEC, els PEE i les zones educatives: primers apunts per a una escola municipi
Des dels anys setanta, tant el concepte com l’estructura organitzativa i territorial de l’escola de masses ha estat qüestionada en profunditat. Moviments com el de la desescolarització i el de les Ciutats Educadores; o propostes com els Projectes Educatius de Ciutat (PEC), els Plans Educatius d’Ento...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | UVic-UCC |
| Repositorio: | RiUVic. Repositori institucional de la UVic-UCC |
| OAI Identifier: | oai:dspace.uvic.cat:10854/4874 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10854/4874 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ensenyament -- Innovacions Ensenyament -- Desigualtats Escoles municipals |
| Sumario: | Des dels anys setanta, tant el concepte com l’estructura organitzativa i territorial de l’escola de masses ha estat qüestionada en profunditat. Moviments com el de la desescolarització i el de les Ciutats Educadores; o propostes com els Projectes Educatius de Ciutat (PEC), els Plans Educatius d’Entorn (PEE) i les zones educatives, entre d’altres, han plantejat formes alternatives de treball en xarxa des de la perspectiva d’escola-famílies-comunitat/territori. L’article planteja un pas més en aquesta reimaginació i reestructuració d’allò escolar per seguir avançant cap a «l’escola sense murs» o cap a la «ciutat aula». Per a fer-ho, es proposa que a cada municipi (mitjà), en agrupacions de municipis (rurals) o per districtes (dins les ciutats grans) només hi hagi una escola amb múltiples edificis i espais. En el marc d’un procés de municipalització de l’educació formal, la proposta organitzativa de l’escola municipi busca construir un govern d’allò educatiu proper que pretén donar una resposta innovadora i des de la proximitat a sis dels majors reptes escolars actuals: l’organització de les etapes educatives; la tria d’escola, la zonificació i la segregació escolar; les transicions educatives; la descontextualització del saber escolar lligat al fracàs escolar i les desigualtats; la gramàtica escolar tradicional com a fre per a les innovacions; i la identitat docent tradicional configurada per una disciplina o per la funció pública. En l’article, s’hi presenten els primers apunts exploratoris d’aquesta proposta per a ser debatuda. |
|---|