Nuevas perspectivas en procrastinación. Desarrollo conceptual y empírico en estudiantes de enfermería
El concepte de procrastinació fa referència a la conducta caracteritzada per la tendència a posposar o ajornar l'execució de tasques o la presa de decisions. Realment, la procrastinació constitueix una pràctica comuna en la majoria de les persones, sense que ocasioni cap problema, però, quan es...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670412 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670412 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Procrastinació Procrastinación Procrastination Estudiants Estudiantes Students Acadèmica Académica Academic Ciències de la Salut 159.9 |
| Sumario: | El concepte de procrastinació fa referència a la conducta caracteritzada per la tendència a posposar o ajornar l'execució de tasques o la presa de decisions. Realment, la procrastinació constitueix una pràctica comuna en la majoria de les persones, sense que ocasioni cap problema, però, quan es generalitza i es converteix en una característica del comportament de l'individu, pot suposar un important factor de risc amb conseqüències negatives sobre la seva qualitat de vida i sobre la seva salut. Aquestes conseqüències negatives són especialment importants en el cas dels estudiants universitaris, en els quals les conductes procrastinadores de les tasques i responsabilitats acadèmiques suposen una seriosa dificultat per a arribar a aconseguir les seves expectatives i l'èxit acadèmic. Els objectius d'aquesta tesi són, en primer lloc, realitzar una revisió de les últimes troballes de la recerca sobre la procrastinació general i la procrastinació acadèmica, i la seva influència sobre diversos aspectes de la salut i de la vida de les persones. En la part empírica, es presenten cinc treballs de recerca, realitzats en mostres d'estudiants d'infermeria, que pretenen reflectir les relacions i les conseqüències de la procrastinació en els estudiants, i aportar instruments d'avaluació validats en espanyol, que constitueixin elements útils per a facilitar el desenvolupament de programes preventius i intervencions en l'àmbit docent. En el primer dels treballs, es planteja la relació de la procrastinació amb diverses variables derivades de la psicologia positiva. El segon estudi, es dedica a indagar sobre la influència que la procrastinació presenta sobre la conducta suïcida, un dels problemes més greus que s'observen actualment als campus universitaris. Els estudis tres i quatre es centren en una línia de recerca molt nova, la procrastinació experimentada a l’hora d’anar a dormir i la seva influència sobre la qualitat i quantitat de la son. Concretament, en l'estudi tres es presenta la traducció i adaptació a l'espanyol d'un instrument d'avaluació recentment desenvolupat, la Bedtime Procrastination Scale (BPS), mentre que en l'estudi quatre s'utilitza la BPS per a establir la influència de la postergació de l'hora de ficar-se al llit sobre les característiques de la son dels estudiants. El cinquè i últim estudi es centra en la traducció i adaptació d'una escala curta de procrastinació, l’Academic Procrastination Scale-Short Form (APS-SF), que pot utilitzar-se en aquelles situacions on el temps disponible sigui limitat. Els resultats obtinguts aporten evidència sobre les causes i conseqüències de la procrastinació, que poden ser d'utilitat per a establir activitats i programes dedicats a evitar o disminuir les conductes procrastinadores i les seves conseqüències negatives sobre els estudiants. |
|---|