The trajectories and enactment of accountability policies in education. A focus on Chile
La rendició de comptes (RdC) en educació es pot concretar en models i opcions de disseny molt variats. No obstant això, la RdC basada en el rendiment (o PBA per les seves sigles en anglès) és el model de RdC que s'ha estès a nivell mundial de forma més intensiva en els últims anys. Malgrat l�...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:240913 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/240913 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Rendició de comptes Rendición de cuentas Accountability Política educativa Education policy Implementació Implementación Enactment Ciències Socials |
| Sumario: | La rendició de comptes (RdC) en educació es pot concretar en models i opcions de disseny molt variats. No obstant això, la RdC basada en el rendiment (o PBA per les seves sigles en anglès) és el model de RdC que s'ha estès a nivell mundial de forma més intensiva en els últims anys. Malgrat l'àmplia difusió de la PBA, encara no està clar quines són les raons per les quals països amb governs, sistemes educatius i nivells de desenvolupament econòmic molt diferents estan adoptant aquest tipus de polítiques. De la mateixa manera, l'evidència sobre els efectes de la PBA no és concloent i, de fet, la literatura internacional sobre la temàtica posa de relleu que les mesures de RdC basades en el rendiment tendeixen a desencadenar efectes no desitjats. Aquesta tesi doctoral explora les trajectòries i la implementació de reformes de PBA en diferents contextos amb una atenció particular a Xile. L'objectiu de la investigació és doble. Primer, la tesi analitza les raons de l'adopció de les reformes de PBA i els factors que influeixen en la seva recontextualització a nivell nacional. Amb aquesta finalitat, aquest estudi duu a terme una revisió sistemàtica de la literatura (n=158) sobre les trajectòries de les polítiques de PBA a nivell internacional (Publicació A), i un estudi de cas de les reformes de PBA a Xile (2006- 2011) basat en entrevistes semiestructurades a actors clau (n=27) i anàlisi documental (Publicació B). En segon lloc, la tesi examina la implementació i els efectes de les reformes de la PBA en contextos escolars. La tesi combina una scoping review de la literatura (n=150) sobre la implementació i els efectes de les reformes de PBA (Publicació C), amb l'anàlisi de les respostes escolars a la PBA a Xile (publicacions D i E). L'estudi sobre respostes escolars està basat en un disseny de mètodes mixtos seqüencial, que inclou una enquesta a directius escolars (n=200) i docents (n=1130) en una mostra representativa de 79 escoles, i 50 entrevistes semiestructurades amb líders escolars i docents. Finalment, a través d'un estudi de cas comparatiu que combina entrevistes semiestructurades (n=7) amb l'anàlisi documental i enquestes de directius escolars i docents (n = 39), la tesi aprofundeix en la implementació de polítiques de PBA i l'ús de dades en contextos desafavorits. Els resultats mostren que les trajectòries de les reformes de PBA no són lineals ni generen convergència de polítiques a nivell internacional. Més aviat, la tesi posa en relleu el paper central dels règims administratius per explicar la variació en la regulació i evolució de la PBA en diferents contextos nacionals. En relació a el cas xilè, l'estudi mostra que l'emergència d'una doble crisi educativa causada per factors globals i locals va facilitar l'adopció de polítiques de PBA. La mal·leabilitat política de la PBA i el fet que la rendició de comptes és concebuda com una solució vàlida a problemes de naturalesa molt diferent són factors clau per entendre la penetració de les polítiques de PBA en el context xilè. En termes d'implementació de polítiques, la tesi identifica cinc respostes escolars a les regulacions de la PBA: l'alineació induïda, l'exclusió voluntària, la dilució, l'acomodació i la fabricació. La tesi mostra que, en contextos desafavorits, les polítiques de PBA poden desencadenar estratègies de millora del rendiment a curt termini que no reverteixen en un canvi pedagògic substantiu. A més, en aquells contextos escolars on predominen les percepcions negatives sobre la PBA, aquestes percepcions poden inhibir la reactivitat escolar a les pressions externes per a la millora del rendiment i als incentius per a l'ús de dades. |
|---|