Afectación renal en el paciente oncológico: de la fisiopatología a la repercusión nefrológica de los tratamientos oncoespecíficos

La connexió que hi ha entre la lesió renal i el càncer és bidireccional. D’una banda, tant el fracàs renal agut com la malaltia renal crònica (aguditzada o el desenvolupament) augmenten la morbimortalitat de la població amb càncer. Per contra, l’aparició de processos neoplàsics i els seus tractament...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Bolufer Cardona, Mónica
Formato: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2022
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/688387
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/688387
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Inmunoterapia
Immunotherapy
Fracàs renal
Fracaso renal
Acute kidney injury
Onconefrologia
Onconephrology
Ciències de la Salut
616.6
Descrição
Resumo:La connexió que hi ha entre la lesió renal i el càncer és bidireccional. D’una banda, tant el fracàs renal agut com la malaltia renal crònica (aguditzada o el desenvolupament) augmenten la morbimortalitat de la població amb càncer. Per contra, l’aparició de processos neoplàsics i els seus tractaments poden repercutir negativament a la funció renal. A la darrera dècada s’ha produït un canvi molt rellevant en el pronòstic de diferents tipus de càncer d’òrgan sòlid gràcies al desenvolupament de noves teràpies oncoespecífiques i, principalment, a la immunoteràpia. Aquest fet ha propiciat nous reptes per a nefròlegs i oncòlegs a l’hora de caracteritzar i tractar les noves formes de presentació de lesió renal associades a aquests nous tractaments. D’aquest abordatge multidisciplinari neix l’onconefrologia. L’objectiu de la present tesi és avaluar les causes d’insuficiència renal als pacients afectes de càncer i la seva repercussió pronòstica. S’han fet tres treballs. Al primer s’objectiva que la nefritis intersticial aguda és la lesió renal més freqüent en els pacients amb càncer que reben immunoteràpia i el seu pronòstic és favorable si s’instaura un tractament de manera immediata al fracàs renal agut. El segon treball analitza una sèrie de 759 pacients amb neoplàsia d’òrgan sòlid que reben immunoteràpia i presenten una incidència de fracàs renal agut del 15,5%. L’edat i la pitjor funció renal basal són factors de risc independents per desenvolupar fracàs renal agut. En aquest treball s’estableix que la presència d’un sol episodi de fracàs renal agut augmenta el risc de mort en aquest grup de pacients. En el tercer treball, multicèntric i en col·laboració amb el grup GLOSEN i Onconefrología, tots dos grups de treball de la Societat Espanyola de Nefrologia, queda de manifest que el 80% dels pacients amb càncer que se sotmeten a biòpsia renal es poden beneficiar d’un tractament nefrològic específic, així com que la nefritis intersticial aguda és la lesió renal predominant en comparar-la amb períodes de temps previs a lús dimmunoteràpia.