Caracterización clínica y de neuroimagen de la demencia con cuerpos de Lewy
La demència amb cossos de Lewy (DCLw) és la segona demència neurodegenerativa més freqüent després de la malaltia d'Alzheimer (EA). El seu diagnòstic és un repte a causa de l'heterogeneïtat en la presentació clínica i la falta d'eines diagnòstiques específiques. Encara que en els darr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/694303 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/694303 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Demència amb cossos de Lewy Dementia with Lewy bodies Demencia con cuerpos de Lewy Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | La demència amb cossos de Lewy (DCLw) és la segona demència neurodegenerativa més freqüent després de la malaltia d'Alzheimer (EA). El seu diagnòstic és un repte a causa de l'heterogeneïtat en la presentació clínica i la falta d'eines diagnòstiques específiques. Encara que en els darrers anys s'han assolit avenços en biomarcadors diagnòstics, com la detecció in vivo de l'α-sinucleïna, aquestes tècniques encara no s'han incorporat de manera rutinària a la pràctica clínica a causa de la seva complexitat tècnica i alt cost. En aquest context, la sonografia transcranial (STC) emergeix com una eina d'imatge no invasiva, accessible i de fàcil aplicació, que ha demostrat ser útil per al diagnòstic de trastorns del moviment, especialment en la malaltia de Parkinson (EP). L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és identificar biomarcadors diagnòstics clínics, sonogràfics i electroencefalogràfics associats amb la DCLw en les seves fases més inicials, avaluant la seva utilitat en la detecció precoç i en el diagnòstic diferencial amb altres malalties neurodegeneratives com l'EA i l'EP. Al cos d'aquesta tesi es descriuen: 1) els símptomes motors i no motors (a banda dels cognitius) en les etapes inicials de la DCLw; 2) els resultats de la STC, destacant la hiperecogenicitat de la substància negra (SN) i la dilatació de les banyes frontals dels ventricles laterals (VL); i 3) els resultats electroencefalogràfics basats en l'anàlisi visual. Els resultats mostren que, en les fases inicials de la DCLw, els símptomes motors presenten una freqüència similar a l'observada en l'EP, mentre que els símptomes no motors són lleugerament més freqüents en comparació amb l'EP i considerablement més prevalents que en l'EA. Els resultats de la STC destaquen la hiperecogenicitat de la SN com un marcador significatiu per diferenciar la DCLw de l'EA (OR: 22,67, IC 95%: 3,98-129,12; p<0,001), mentre que la dilatació unilateral i bilateral de les banyes frontals dels VL va mostrar una tendència cap a la significació estadística per al diagnòstic diferencial entre la DCLw i l'EP. A nivell electroencefalogràfic, els pacients amb DCLw, en comparació amb pacients amb EP i EA, presenten un major percentatge de temps amb ritmes lents (theta i delta) predominantment posteriors. En conclusió, els resultats d'aquesta tesi destaquen el potencial de la STC com a eina diagnòstica senzilla, no invasiva i econòmica per diferenciar la DCLw de l'EA i l'EP. Així mateix, subratlla la importància dels símptomes motors i no motors, juntament amb els resultats electroencefalogràfics, com a marcadors clau per optimitzar el diagnòstic diferencial a la pràctica clínica. |
|---|