Estudio de las Políticas Públicas de Comunicación en Ecuador
Aquest treball pretén identificar i analitzar les polítiques públiques de comunicació a l'Equador concretament les que van ser implementades a partir que el país va ingressar a l'anomenat procés de la Revolució Ciutadana, que s'inclou dins de Socialisme de el Segle XXI. Aquestes polít...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:241508 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/241508 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Politiques Politicas Policys Comunicació Comunicación Comunication Ciències Socials |
| Sumario: | Aquest treball pretén identificar i analitzar les polítiques públiques de comunicació a l'Equador concretament les que van ser implementades a partir que el país va ingressar a l'anomenat procés de la Revolució Ciutadana, que s'inclou dins de Socialisme de el Segle XXI. Aquestes polítiques van prendre forma des que el mandatari -en aquella època- Eq. Rafael Correa Delgado va assumir el poder presidencial càrrec del durar per tres períodes de 2007 a 2017, una dècada que va estar marcada per nous principis, reformes i aprovació de noves lleis per a Equador . És pertinent estudiar aquestes polítiques perquè han estat motiu de debat per part dels diferents actors socials tant a nivell governamental com a nivell de la societat, dels organismes reguladors i els observatoris o veedurías ciutadanes. Entre les polítiques públiques de comunicació que va impulsar Correa es troben la Reforma a la Constitució de la República de l'Equador (2008) document que va ser modificat i va donar pas a una transformació en el procés de desenvolupament social al país, tenint com a base els lineamientos i principis de l'Bon Viure com a eixos transversals que es van usar en els tres plans de Govern que el president de torn va aplicar al llarg de la seva gestió. Una altra política va ser l'aprovació de la Llei Orgànica de Comunicació (2013) que va generar un llarg debat al voltant dels punts que es van incloure en l'articulat, ja que segons els experts aquesta llei tenia contradiccions a l'hora de la seva execució; però sens dubte va ser i ha estat part clau en matèria de polítiques públiques de comunicació al país. Entenem llavors per polítiques públiques de comunicació a la definició que dóna Luis Ramiro Beltrán, qui ha opinat que els responsables de formular les polítiques de comunicació hauran de vetllar perquè hi hagi una democratització de el sistema de comunicació i hauran de vetllar perquè hi hagi una democratització de el sistema de comunicació i una major participació social com a criteri d'igualtat per als governs. |
|---|