El desarrollo de políticas de comunicación y su repercusión en el ejercicio del periodismo en América del Sur. Los casos de Ecuador, Perú y Venezuela
Aquesta tesi doctoral examina les polítiques de comunicació i la repercussió en el periodisme a l'Equador, Veneçuela i el Perú. El seu objectiu principal és determinar si aquestes polítiques han influenciat el periodisme en aquests països durant els anys 2000 - 2020. Per assolir aquest objectiu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305922 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305922 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Polítiques de comunicació Communication policies Políticas de comunicación Periodisme Journalism Periodismo Mitjans de comunicació Mass media Medios de comunicación Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral examina les polítiques de comunicació i la repercussió en el periodisme a l'Equador, Veneçuela i el Perú. El seu objectiu principal és determinar si aquestes polítiques han influenciat el periodisme en aquests països durant els anys 2000 - 2020. Per assolir aquest objectiu, s'ha emprat una metodologia amb dos enfocaments: un qualitatiu i un altre quantitatiu. L'enfocament qualitatiu va implicar l'anàlisi de les normatives de comunicación i la realització d'entrevistes semiestructurades a experts en la materia per identificar els elements constitutius d'aquestes lleis i suggerir millores per a l'elaboració de normatives als països estudiats. D'altra banda, l'enfocament quantitatiu es va basar en l'aplicació d'enquestes a 314 periodistes (111 de l'Equador, 103 del Perú i 100 de Veneçuela), amb la finalitat d'entendre la seva percepció sobre el desenvolupament de les normatives i la seva influencia en la tasca profesional. La investigació es divideix en dues parts: la primera part aborda des de la teoria els models de govern, les transicions polítiques i les ideologies que van ser part dels governs al moment de la formulació de polítiques i de normatives de comunicació. A més, s'examina la regulació des de la perspectiva dels organismes que s'encarreguen de regular els mitjans de comunicació audiovisual als països estudiats. També es descriuen altres temes rellevants com els drets humans i l'oferta acadèmica de les escoles de comunicació i periodisme a l'Equador, Veneçuela i el Perú. La segona part descriu els resultats obtinguts a través de les tècniques de recerca aplicades. Es destaquen les diferències i similituds en les normatives de mitjans de comunicació dels tres països, les percepcions dels periodistes i les contribucions dels experts al voltant de normatives i polítiques de comunicació, els quals han identificat els elements clau que aquestes haurien de contenir als països d'estudi. |
|---|