Modelling the interplay between human behaviour and the spread of infectious diseases: From toy models to quantitative approaches
Prevenir la propagació de malalties infeccioses és un dels reptes més grans de la humanitat. Moltes malalties es transmeten per contacte, per la qual cosa la xarxa d'interaccions humanes actua com a substrat per a la propagació. Per aquest motiu, els models epidèmics sempre inclouen, ja sigui i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/687875 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/687875 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Xarxes Complexes Epidemiologia Sistemes complexos Redes complejas Sistemas complejos Complex Networks Epidemiology Complex systems Ciències 004 51 53 616.9 |
| Sumario: | Prevenir la propagació de malalties infeccioses és un dels reptes més grans de la humanitat. Moltes malalties es transmeten per contacte, per la qual cosa la xarxa d'interaccions humanes actua com a substrat per a la propagació. Per aquest motiu, els models epidèmics sempre inclouen, ja sigui implícita o explícitament, una descripció de com els éssers humans interactuen entre ells. Malgrat això, actualment no es disposa d’una teoria general de la interacció entre el comportament humà i la propagació d'agents. L’objectiu d’aquesta tesi és contribuir a la descripció matemàtica del comportament humà en el context de les malalties infeccioses, treballant tant amb models quantitatius com qualitatius. En el primer capítol es desenvolupen dos models qualitatius per entendre com l’adopció de mesures profilàctiques de manera dinàmica basada en el risc pot causar cicles epidèmics. En el segon capítol, considerem aspectes estàtics específics del comportament humà -homofília i patrons de contacte heterogenis- i n'analitzem les implicacions en el control d'epidèmies. En contrast amb el què es creia anteriorment, demostrem que l'homofília en l'adopció d’eines profilàctiques no sempre resulta perjudicial. A més a més, qüestionem el paradigma actual de les estratègies d'immunització basades en el risc. L'últim capítol d'aquesta tesi se centra en enfocs quantitatius per modelitzar la propagació del SARS-CoV-2, en particular la primera onada i la propagació de la variant Delta. A més dels avenços metodològics, mostrem com l’adaptació voluntària del comportament va determinar el curs de l’epidèmia més enllà de les intervencions no farmacèutiques. En conjunt, aquesta tesi revela una nova fenomenologia, afegeix proves empíriques addicionals i proporciona noves eines per analitzar com evolucionen el comportament humà i les epidèmies. La combinació d'enfocaments quantitatius i qualitatius també proporciona una via per analitzar i interpretar l’enorme quantitat de dades recopilades durant la pandèmia de SARS-CoV-2. |
|---|