Estudio de mutaciones de EGFR y KRAS en ADN circulante en pacientes afectos de cáncer de pulmón de célula no pequeña

L'anàlisi molecular de l'tumor s'ha convertit en un procediment fonamental per a definir el maneig dels pacients amb càncer de pulmó. Encara que l'anàlisi de el teixit tumoral es considera la tècnica d'elecció per a l'estudi molecular, aquesta aproximació té una sèrie d...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Taus García, Álvaro
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/671917
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/671917
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Biopsia líquida
Càncer de pulmó
Cáncer de pulmón
Liquid biopsy
Lung cancer
Ciències de la Salut
61
Descripción
Sumario:L'anàlisi molecular de l'tumor s'ha convertit en un procediment fonamental per a definir el maneig dels pacients amb càncer de pulmó. Encara que l'anàlisi de el teixit tumoral es considera la tècnica d'elecció per a l'estudi molecular, aquesta aproximació té una sèrie de limitacions, com l'absència de material tumoral suficient o la impossibilitat per capturar l'heterogeneïtat tumoral. L'ús de la biòpsia líquida podria ajudar a superar aquestes limitacions. En aquest treball analitzem la capacitat de la biòpsia líquida de detectar mutacions de EGFR o KRAS en plasma. Utilitzant la biòpsia líquida hem detectat mutacions de EGFR en un 83% dels casos (100% en casos amb disseminació extratorácica) i en un 82% dels casos KRAS mutats (96% en casos amb més d'una localització metastàtica). A més, el nostre treball demostra la capacitat de l'anàlisi de la dinàmica de la càrrega mutacional circulant de preveure la resposta o progressió amb antelació. En els casos EGFR mutats, la dinàmica de la càrrega mutacional va permetre predir la resposta en un 83% de els casos i la progressió en un 89% amb una antelació mitjana de 38 i 80 dies respectivament. En els casos amb mutacions de KRAS, la taxa de predicció de la resposta i progressió radiològiques va ser de el 93% i el 63% respectivament amb una antelació mitjana de 33 i 50 dies. D'altra banda, tant en els casos EGFR com en els KRAS mutats, la supervivència lliure de progressió va ser significativament superior en els casos en què, després del inici de tractament, les mutacions van deixar de ser detectables a ADN tumoral circulant. En resum, el nostre treball demostra, en un entorn de pràctica clínica habitual, la utilitat de la biòpsia líquida per al maneig de pacients amb càncer de pulmó.