Els fenols, entre el carboni i el nitrogen
Els fenols són metabòlits secundaris d'un gran interès en ecologia ja que poden regular la intensitat de diverses interaccions entre la planta i el seu entorn. Les concentracions de fenols en planta estan determinades per factors abiòtics, especialment per la relació entre la disponibilitat de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:37558 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/37558 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fenols Cicle del nitrogen Diòxid de carboni |
| Sumario: | Els fenols són metabòlits secundaris d'un gran interès en ecologia ja que poden regular la intensitat de diverses interaccions entre la planta i el seu entorn. Les concentracions de fenols en planta estan determinades per factors abiòtics, especialment per la relació entre la disponibilitat de C i la disponibilitat de N per a la planta. Així doncs, una major disponibilitat de C, per exemple com a resultat d'un increment de les concentracions de CO2 atmosfèric, podria determinar una estimulació de la síntesi de fenols. Els canvis en les concentracions de fenols en un escenari de canvi global podrien tenir conseqüències en els processos ecològics relacionats amb el metabolisme secundari. En aquesta tesi doctoral hem estudiat, en primer lloc, les variacions de les concentracions de fenols en espècies mediterrànies sotmeses a concentracions elevades de CO2 i crescudes en competència per llum, aigua i nutrients. Amb aquests estudis volem esbrinar si un augment de CO2 atmosfèric tendeix a incrementar les concentracions de fenols, tal com prediuen les hipòtesis fenotípiques d'assignació de recursos, quan les plantes creixen en condicions properes a les naturals. En concret, hem volgut saber i) si la resposta dels fenols a concentracions elevades de CO2 és variable a nivell intraespecífic i interespecífic, ii) com afecta la diversitat vegetal en aquesta resposta, i iii) si els canvis en les concentracions de fenols es mantenen quan les plantes han estat sotmeses a concentracions elevades de CO2 durant llargs períodes de temps. Els nostres resultats mostren que, a curt termini, les concentracions de fenols tendeixen a incrementar en plantes crescudes a concentracions elevades de CO2, i que aquesta resposta és independent dels genotips, dels grups funcionals i de la diversitat de la comunitat, però dependent de les espècies. A llarg termini, les concentracions de fenols no incrementen a elevat CO2. A la segona part de la tesi ens hem interessat en el paper dels fenols com a reguladors del cicle del N en dos ecosistemes (boreal i mediterrani) caracteritzats per una limitació de N al sòl. Així doncs, hem estudiat els efectes de la presència de capçada en dues espècies vegetals amb grans concentracions de fenols en fulla, Ledum palustre i Cistus albidus, i els efectes de l'addició de lixiviats d'aquestes espècies -els quals contenen fenols- en el cicle del N. Els nostres resultats mostren que els lixiviats d'ambdues espècies poden modificar significativament el cicle del N del sòl adjacent, però que aquests efectes no estan causats per la fracció fenòlica dels lixiviats. En conclusió, hem vist que en condicions naturals els fenols no són el principal factor que controla la disponibilitat de N inorgànic per a la vegetació. |
|---|