Complex Word-Formation and the Morphology-Syntax Interface
L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar un tipus específic de formació de paraules complexes, és a dir, els compostos, i la seva relació amb la interfície morfologia-sintaxi, amb l'objectiu final d'entendre millor el fenomen. S'analitzen diferents aspectes de la composició. A...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:99185 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/99185 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gramàtica comparada i general Català Anglès |
| Sumario: | L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar un tipus específic de formació de paraules complexes, és a dir, els compostos, i la seva relació amb la interfície morfologia-sintaxi, amb l'objectiu final d'entendre millor el fenomen. S'analitzen diferents aspectes de la composició. A continuació es resumeixen les preguntes principals que s'adrecen a cada capítol. En el primer capítol es presenten arguments per a la plausibilitat d'una teoria de la gramàtica en què la sintaxi de la paraula i la sintaxi de la frase (a les quals ens referim com a morfologia i sintaxi, respectivament) són dos mòduls distints dins un mòdul sintàctic més gran (cf. Jackendoff 1990, 1997, 2002, Ackema & Neeleman 2004) així com també arguments per a la formació de compostos dins la sintaxi de la paraula/la morfologia. S'explora una explicació morfològica de la composició, basada en la teoria de la competició morfosintàctica d'Ackema & Neeleman (2004), amb dades de l'anglès i de llengües romàniques (el català i l'espanyol). El resultat d'aquesta exploració es contrasta amb l'anàlisi sintàctica de compostos de Harley (2004, 2008b), d'acord amb la Morfologia Distribuïda (cf. Halle & Marantz 1993, Marantz 1997a, b, 2001, 2007, entre d'altres). Les dades que s'estudien en aquest capítol afavoreixen l'explicació morfològica de la formació de compostos i no l'explicació sintàctica. Per exemple, la primera pot explicar contrastos com *to meat-eat (carn-menjar) i to computer-generate (ordinador-generar), mentre que la segona no ho pot fer. El segon capítol comença establint l'existència de nuclis en la morfologia i demostrant el seu paper crucial en la classificació de compostos. Tot seguit, s'estudia la naturalesa dels elements que formen els compostos en anglès i en català. El segon capítol també inclou un panorama general de classificacions de compostos. La més prometedora és la de Bisetto & Scalise (2005), segons la qual hi ha tres macrotipus de compostos: els subordinatius, els atributius i els coordinats. Cada tipus està subdividit en endocèntric i exocèntric. S'afegeix un nou nivell d'anàlisi a la classificació original i l'esquema que en resulta s'aplica a un estudi detallat de compostos en anglès i en català. La classificació tripartita de Bisetto & Scalise s'adopta inicialment però canvia substancialment al llarg del capítol. Els tres macrotipus queden reduïts a un sol tipus, basat en la relació de nucli envers no-nucli, de la qual en sorgeixen les diferents interpretacions (subordinativa, atributiva). Es nega l'existència de compostos coordinats i de compostos exocèntrics. El tercer capítol primer explora el Paràmetre dels Compostos de Snyder (Snyder 1995, 1996, 2001, 2002). Després d'identificar quins predicats complexos s'han de considerar rellevants per al paràmetre, el funcionament d'aquest s'analitza en vàries llengües. Es qüestiona la validesa del Paràmetre dels Compostos. Es conclou que no es pot mantenir una aplicació estricta de composició/paràmetre de predicats complexos ni tampoc la suposada dependència dels predicats complexos en la composició de NN. La segona part del capítol considera la possibilitat d'un lligam real entre resultatives i composició. A aquesta fi, s'analitzen breument dues anàlisis sintàctiques de resultatives (Kratzer 2005 i Mateu 2000, 2010). La conclusió és que la composició i les construccions resultatives semblen tractar-se de dos fenòmens bastant diferents. En darrer lloc, s'aborda la qüestió de per què en algunes llengües, com el català, la composició de NN és productiva, tot i que en un grau inferior als compostos de NN en llengües com l'anglès. El quart capítol sintetitza les troballes principals de la tesi. |
|---|