Enseñanza deportiva en edad escolar. Una propuesta de autogestión pedagógica en fútbol
Diverses investigacions basades en la Teoria de l'Autodeterminació aporten evidències que un clima d'aprenentatge on es dona suport a l'autonomia nodreix els aprenents de les Necessitats Psicològiques Bàsiques (NPB) que influeixen en el benestar i la motivació. L'Autogestió Pedag...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/466795 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/692371 https://hdl.handle.net/10459.1/466795 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Autogestió Teoria de l'autodeterminació Formació esportiva Autogestión Teoría de la autodeterminació Formación deportiva Self-Management Self-determination theory Sport training Educació Física i Esportiva 79 |
| Resumo: | Diverses investigacions basades en la Teoria de l'Autodeterminació aporten evidències que un clima d'aprenentatge on es dona suport a l'autonomia nodreix els aprenents de les Necessitats Psicològiques Bàsiques (NPB) que influeixen en el benestar i la motivació. L'Autogestió Pedagògica (AP) és un plantejament pedagògic que pretén satisfer especialment la necessitat d'autonomia en estimular el protagonisme de l'aprenent en la presa de decisions i la responsabilitat sobre el seu propi aprenentatge. Malgrat que existeixen investigacions aplicades sobre AP en el context de l'Educació Física escolar, no passa el mateix en el context de la formació esportiva en el futbol. Amb la finalitat de cobrir aquest buit en la investigació, els objectius principals d'aquesta tesi són: 1) analitzar l'aplicació de l'AP en diferents contextos de formació en futbol i 2) explorar la seva influència en la satisfacció de les NPB dels participants. Per a això, s'han dut a terme intervencions implementant una activitat formativa basada en l'AP com a estratègia didàctica que dóna suport a l'autonomia en tres contextos en què es pot realitzar l'activitat esportiva del futbol per a joves: el context extracurricular (acadèmies esportives), el context acadèmic i el context de rendiment esportiu. Concretament, el primer estudi es va realitzar en una acadèmia de futbol kuwaitiana amb 18 jugadors de 11 a 14 anys. El segon estudi es va dur a terme en tres grups de 3r d'ESO amb un total de 64 estudiants d'un institut de la ciutat de Lleida (Espanya). El tercer i últim estudi es va desenvolupar en un equip infantil d'un club de futbol d'una localitat propera a Lleida (Espanya) amb un total de 13 jugadors. En tots els casos es va realitzar una intervenció basada en una activitat formativa que es presentava a partir d'un catàleg de reptes individuals i col·lectius relacionats amb les habilitats amb el baló. Aquests reptes van ser dissenyats i ordenats en diferents nivells de dificultat per experts del futbol. Així mateix, aquests reptes es presentaven en format audiovisual amb models d'edats similars als participants. Els participants, en grups de tres jugadors de diferent nivell competencial, havien de triar i superar el major nombre de reptes i aconseguir puntuació. L'estudi s'aborda des d'una metodologia mixta, en la qual es recullen evidències a partir de diferents qüestionaris validats, notes de camp, entrevistes grupals i observació a partir de gravacions, amb la intenció de tenir una visió el més amplia possible del succeït en els diferents casos des de la perspectiva de tots els agents participants. Entre els principals resultats destaquen: un major ajust en els participants entre la competència percebuda i la real en acabar l'experiència; existeix un acte reflexiu generat per la satisfacció o frustració en les eleccions dels reptes; s'incrementa l'assistència i la participació en les sessions; es creen comportaments prosocials que forgen llaços de cooperació i col·laboració; i l'ús de material audiovisual inclusiu, tant en sexe femení i masculí com en edat, impacta positivament en els participants. Es conclou que en els tres casos estudiats, l'Autogestió Pedagògica recolzada en un disseny de reptes en format tecnològic ha satisfet en bona mesura les necessitats psicològiques bàsiques dels participants, sent aquest un indicador de motivació intrínseca necessària per perseverar en l'aprenentatge. Així mateix, ofereix als professionals de l'esport un plantejament metodològic alternatiu que dóna suport a l'autonomia dels esportistes. Tot això, obre noves línies metodològiques sobre les quals resultaria interessant continuar investigant. |
|---|