Multilingualism as misbehavior: Linguistic acculturation, identity, and immigrant heritage languages in Catalan schools
Aquesta tesi utilitza el llenguatge com a unitat d’anàlisi, ja que està interrelacionat amb temes de simbolisme ètnic, pertinença a un grup, currículum escolar i discurs sobre la immigració. Explora l'aculturació lingüística multilingüe a instituts catalans considerant la relació entre l'e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/463938 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688899 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Multilingüisme Immigració Aculturació Multilingüismo Inmigración Aculturación Multilingualism Immigration Acculturation Sociologia 31 |
| Sumario: | Aquesta tesi utilitza el llenguatge com a unitat d’anàlisi, ja que està interrelacionat amb temes de simbolisme ètnic, pertinença a un grup, currículum escolar i discurs sobre la immigració. Explora l'aculturació lingüística multilingüe a instituts catalans considerant la relació entre l'espanyol, el català i les llengües d'herència de les comunitats immigrants. Analitza tant els patrons d'aculturació lingüística d'estudiantis de secundària d'origen immigrant com les expectatives del professorat i companys d'origen no immigrant, explorant qüestions com la complexitat identitària, les diferències ètniques i el significat de la integració. Després de seleccionar 5 instituts amb alta proporció d'alumnat estranger a la província de Lleida, i seguint un mètode mixt, 198 alumnis d'origen immigrant i 345 alumnis sense origen immigrant van emplenar un qüestionari sobre aquests temes. A continuació, 13 estudiantis d'origen immigrant i 15 sense origen immigrant, així com 10 professoris van participar en la part qualitativa de l'anàlisi. Els resultats mostren que els perfils d'aculturació lingüística en espais més privats com la llar tendeixen al manteniment de la llengua d’herència i això és acceptat pel grup dominant. No obstant això, hi ha perfils diferenciats en espais públics com l'escola. Tot i que tots els estudiants utilitzen el català, algunis el combinen amb el castellà i les llengües d'herència. L'ús de llengües d'herència a l'escola està mal vist pel grup dominant i s'associa amb un mal comportament, particularment si es percep lis estudiantis com a “no integradis”. Això és especialment notable en les actituds negatives envers l’estudiantat d'origen marroquí. Concloem que la pressió de l'assimilació sota el nom d'integració té un efecte perjudicial tant per a lis que es veuen obligadis a assimilar-se com per a lis que la rebutgen, ja que els pot fer sentir que no pertanyen a la societat on viuen. (Aquest text utilitza la terminació “i” com a marca neutra de gènere). |
|---|