Las locuciones del español y del chino
L'objectiu d'aquesta tesi és facilitar la comprensió i l'adquisició de les locucions espanyoles per part dels estudiants xinesos d'espanyol com a llengua estrangera (ELE). En concret, es pretén comparar els aspectes semàntics de les locucions espanyoles i xineses a partir de la p...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | chino |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265857 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265857 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fraseologia espanyola Fraseología española Spanish phraseology Fraseologia xinesa Fraseología china Chinese phraseology Semàntica cognitiva Semántica cognitiva Cognitive semantics Ciències Humanes |
| Sumario: | L'objectiu d'aquesta tesi és facilitar la comprensió i l'adquisició de les locucions espanyoles per part dels estudiants xinesos d'espanyol com a llengua estrangera (ELE). En concret, es pretén comparar els aspectes semàntics de les locucions espanyoles i xineses a partir de la perspectiva cognitiva, així com revelar les similituds i les divergències entre els dos conjunts de cara als mecanismes expressius subjacents a aquestes construccions. D'aquesta manera, es considera factible proporcionar una proposta didàctica orientada a l'ensenyament-aprenentatge de locucions per als alumnes d'ELE i, en conseqüència, resoldre o disminuir les dificultats provocades per la idiomaticitat fraseològica respecte a l'assimilació de les unitats fraseològiques (UFS) a l'aula d'ELE. Gràcies a aquest contingut, és evident que aquesta investigació es particularitza per un caràcter teòric-aplicat. En primer lloc, mitjançant el tractament de les característiques principals i les taxonomies de la fraseologia d'ambdues llengües, s'estableix l'equivalència terminològica entre els diferents tipus fraseològics dels dos idiomes. En segon lloc, per tal d'aprofundir en el pla semàntic de les locucions, no només s'examinen les aportacions precursores relacionades amb els mecanismes expressius de les UFS, sinó que també es proposen dues eines metalingüístiques que es destinen a descodificar el procés interpretatiu de les locucions, anomenades trajecte cognitiu de la motivació i model cognitiu-semàntic, les quals també serveixen com a instruments metodològics que s'utilitzen en la posterior anàlisi semàntica-contrastiva de les UFS espanyoles i xineses. Gràcies al suport teòric, s'explicita el procediment que elabora el corpus d'aquesta tesi. Especialment, s'instaura una sèrie de criteris per assentar l'equivalència funcional entre els fraseologismes de les dues llengües en comparació i delimitar la recollida de les expressions. Amb el suport del corpus, es procedeix a l'anàlisi semàntica-cognitiva de les locucions espanyoles i xineses. Es pretén posar de manifest la situació de la correspondència fraseològica i de l'ús de mecanismes expressius en ambdós idiomes, així com descobrir els trets específics que demostra cada tipus de motivació fraseològica a les dues llengües. Basant-se en els resultats obtinguts, s'aconsegueix desvetllar el contrast entre les UFS espanyoles i xineses respecte a l'estructura del significat en què s'arrelen. Mitjançant la reflexió sobre la comparació anterior, s'adquireixen algunes inspiracions que incideixen en l'ensenyament de locucions dins de l'àmbit d'ELE, sobretot orientades a l'alumnat sinoparlant. Després de conciliar aquests pensaments didàctics amb les teories vinculades a la instrucció fraseològica, s'arriba a traçar una proposta docent. A partir de la seva planificació, es realitza un experiment pedagògic per testificar-ne la viabilitat i l'efectivitat. Gràcies a aquest estadi empíric, s'arriba a optimitzar aquest plantejament i proposar el model de base cognitiva per a l'ensenyament-aprenentatge de les locucions. En suma, al marge de suggerir diverses directrius sobre la docència de locucions per als discents xinesos d'ELE, es constata el predomini de diferències entre els fraseologismes dels dos idiomes quant a la dimensió semàntica-cognitiva (la inestabilitat de recurrència a les diferents classes motivadores i l'heterogeneïtat dels coneixements requerits per les conceptualitzacions), malgrat que és irrebatible l'existència de similituds (les equivalències total, semitotal i semiparcial entre la fraseologia espanyola i xinesa, sustentades per la universalitat de la base biològica i experiencial, així com per algunes congruències culturals). Tanmateix, aquesta asseveració s'ha de delimitar al pla lingüístic i al nivell específic dels mecanismes expressius, perquè les dues llengües indicades coincideixen en l'esfera de cognició i comparteixen les fonts motivadores en la creació fraseològica. |
|---|