Building Organizational Resiliency in Tourism
Com que el sector turístic és vulnerable als impactes de la disrupció, entendre com construir resiliència organitzativa és important per als líders que necessiten gestionar aquestes dinàmiques transformant i enfortint l'organització per al futur. Aquesta tesi explora com es comporten i interact...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323398 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/323398 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Resiliència Organitzativa Organizational Resiliency Resiliencia Organizacional Transformació Digital Digital Transformation Transformación Digital Resiliència en Turisme Resiliency in Tourism Resiliencia en el Turismo Ciències Socials |
| Sumario: | Com que el sector turístic és vulnerable als impactes de la disrupció, entendre com construir resiliència organitzativa és important per als líders que necessiten gestionar aquestes dinàmiques transformant i enfortint l'organització per al futur. Aquesta tesi explora com es comporten i interactuen els líders turístics a través dels reptes i els canvis culturals derivats de les disrupcions. Des d'una perspectiva, explora com els líders turístics construeixen resiliència ràpidament durant la crisi. Una altra perspectiva investiga com els directius van encendre els comportaments de ciutadania organitzacional per construir resiliència. A més, revela els reptes i els canvis culturals que sorgeixen durant la transformació digital i com els directius poden facilitar transicions positives i resiliència. Utilitzant tècniques d'investigació qualitativa, aquesta tesi amplia el nostre coneixement de com els directius poden construir resiliència organitzativa. Els estudis de cas d'empreses turístiques internacionals utilitzen enfocaments interpretatius per estudiar les persones en el seu entorn natural, cosa que permet a l'investigador experimentar la vida real dels participants en èpoques de grans canvis. Les narratives que contenen descripcions gruixudes proporcionen una visió profunda i un significat al fenomen de la resiliència organitzativa. El primer estudi presenta un nou concepte i model de resiliència ràpida que posa èmfasi en quatre enfocaments de gestió per construir ràpidament resiliència durant la crisi, com ara: adoptar una visió renovada i una estratègia emergent, adoptar una gestió innovadora de recursos humans, fomentar solucions integrades i cultivar la innovació. Els resultats del segon estudi destaquen com els directius amplifiquen el comportament de la ciutadania organitzacional alterant els mètodes de gestió, com ara promoure un sentit de connexió, demostrar un lideratge vulnerable i versàtil, fomentar l'agilitat i accelerar la presa de decisions. El tercer estudi explora una empresa en el seu viatge de transformació digital i proposa enfocaments de gestió que poden abordar els reptes que sorgeixin, permetent així la resiliència. La tesi revela que la manca d'atenció de la direcció als reptes que sorgeixen a través del canvi pot impedir que una organització faci una transició amb èxit cap a un nou estat desitjat de major resiliència i preparació per al futur. Aquesta tesi contribueix a una major comprensió de com els enfocaments de gestió poden fomentar la creació de resiliència. Es distingeix un nou concepte de resiliència ràpida de la resiliència organitzativa basat en l'element del temps i es descriuen els enfocaments de gestió. Cadascun dels enfocaments de gestió proposats es contrasta entre la resiliència ràpida i la resiliència organitzativa per distingir les accions més ràpides necessàries en comparació amb un enfocament més planificat i que requereix més temps. D'altra banda, es proporcionen aplicacions pràctiques que els directius poden utilitzar per encendre comportaments de ciutadania organitzacional per construir resiliència. Finalment, es presenta un model holístic de gestió de la transformació organitzacional que facilita les transicions positives. També es discuteix la gestió de conflictes a mesura que augmenta el risc de conflicte a mesura que els canvis amenacen les normes i valors establerts. Es suggereix que canviar els modes de col·laboració basats en el propòsit de la interacció pot ajudar a mantenir les activitats de col·laboració i evitar possibles conflictes derivats de la transformació digital. |
|---|