Influencia del posicionamiento de los componentes protésicos en la etiología del dolor en prótesis de rodilla
Introducció. L’artroplàstia total de genoll (ATG) ha demostrat ser un procediment exitós i cost-efectiu en quant a la millora del dolor en pacients amb artrosi de genoll simptomàtica. No obstant això, entorn d’un 20% de pacients no està satisfet amb el resultat de la intervenció. Justificació cientí...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688144 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688144 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pròtesi total de genoll Prótesis total de rodilla Total knee arthroplasty Rotació de components Rotación de componentes Components rotation Dolor Pain Ciències de la Salut 617 |
| Sumario: | Introducció. L’artroplàstia total de genoll (ATG) ha demostrat ser un procediment exitós i cost-efectiu en quant a la millora del dolor en pacients amb artrosi de genoll simptomàtica. No obstant això, entorn d’un 20% de pacients no està satisfet amb el resultat de la intervenció. Justificació científica. Múltiples autors han estudiat la influència del posicionament rotacional dels components protètics com a causa del dolor anterior de genoll. En diverses publicacions s’ha demostrat que l’excés de rotació interna del component femoral i/o tibial tenia influència sobre l’estabilitat de la ATG, sobre el recorregut patel·lar i, en definitiva, sobre el dolor i el fracàs de la ATG. Per aquest motiu, estudiem la influència de la rotació de tots dos components protètics de forma aïllada i combinada en l’etiologia del dolor després de ATG. Hipòtesi i objectius. Hipòtesi: La malrotació dels components protètics afavoreix la presència de dolor a un mínim d’un any de seguiment després de la implantació d’una ATG. Objectiu primari: Comparar el posicionament rotacional dels components protètics de les ATG en pacients amb dolor des de la seva implantació enfront d’un grup control asimptomàtic i determinar si existeix una relació entre la rotació dels components i la presència de dolor. Objectius secundaris: • Determinar si l’excessiva rotació interna del component femoral és causa de dolor. • Determinar si l’excessiva rotació interna del component tibial és causa de dolor. • Valorar si la presència de dolor té relació amb la rotació dels components en funció de la protetització o no de la patela. • Analitzar si la rotació combinada dels components té influència sobre la presència de dolor. Material i mètodes. Es va realitzar un estudi transversal de casos i controls, unicèntric amb casos hospitalaris, obtinguts mitjançant la revisió d’històries clíniques. Es van seleccionar pacients portadors d’artroplàstia total de genoll amb un seguiment mínim d’un any. Es van registrar variables demogràfiques, variables relacionades amb el model protètic implantat, escales funcionals (WOMAC i EVA per a la valoració del dolor) i la rotació dels components protètics mitjançant anàlisis d’imatges obtingudes per TC. Resultats. Es van seleccionar 160 pacients portadors de ATG. La mostra final va estar composta per 133 pacients, 97 dones i 36 homes amb una edat mitjana de 69,53 anys, dividits en grup control format per 70 pacients, amb una edat mitjana de 69,59 anys (23 homes i 47 dones) i grup dolor format per 63 pacients, amb una edat mitjana 69,48 anys (13 homes i 50 dones). El càlcul del Coeficient de Correlació Intraclase (CCI) va otorgar un grau de concordança inter-observador elevat. No varem trobar diferències en quant a l’anàlisi de la rotació dels components protètics, de la rotació combinada (rotació tibial + rotació femoral) i del desajustament rotacional (rotació tibial –rotació femoral). Els valors de odds ràtio trobats per a cadascuna de les variables van mostrar que no existeix relació entre la rotació dels diferents components i la presència de dolor. Tampoc va haver-hi diferències significatives en aplicar una estratificació per sexe. L’anàlisi de la relació entre la protetització de la patela i la rotació dels components amb la presència de dolor, tampoc va mostrar diferències significatives. L’anàlisi de la malrotació dels components protètics, definint uns límits de valor de rotació considerats com a extrems, a partir dels percentils 10 i 90 per a cada variable del grup control, no va mostrar diferències significatives en cap dels casos. Conclusions. Els resultats de l’estudi confirmen que la malrotació dels components protètics no té influència sobre la presència de dolor a un mínim d’un any de seguiment després de la implantació d’una ATG. |
|---|