Barrera o passaport per a la integració?

Aquest estudi explora les ideologies lingüístiques dels japonesos residents a Catalunya. A partir de la hipòtesi que les perspectives sobre les llengües locals d'aquesta població varien segons l'orientació migratòria, vam entrevistar 34 japonesos. Els entrevistats havien col·laborat prèvia...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Fukuda, Makiko|||0000-0001-8601-6609
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2014
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:232983
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/232983
https://dx.doi.org/urn:doi:10.2436/20.8030.02.80
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Ideologia lingüística
Japonesos
Català
Usos lingüístics
Language ideology
Japanese
Catalan
Language use
Descripción
Sumario:Aquest estudi explora les ideologies lingüístiques dels japonesos residents a Catalunya. A partir de la hipòtesi que les perspectives sobre les llengües locals d'aquesta població varien segons l'orientació migratòria, vam entrevistar 34 japonesos. Els entrevistats havien col·laborat prèviament en els qüestionaris sobre usos lingüístics, a partir dels quals s'han classificat en tres subgrups segons la llengua d'ús predominant (japonès, castellà o català). Els entrevistats del grup del japonès són d'estada temporal, i el seu poc coneixement sobre la societat receptora fa que mantinguin la ideologia del Japó i que s'hi fonamentin a l'hora de percebre la situació sociolingüística de Catalunya. Els entrevistats dels grups restants són d'estada de llarga durada i estan més familiaritzats amb els discursos de la societat receptora. Generalment, perceben les dues llengües locals de manera dicotòmica, tot i que el grup del català es diferencia dels altres grups pel que fa a la percepció sobre el català. El català es veu com un passaport per a la integració, però el fet que la població autòctona mantingui l'etiquette tradicional fa que també sigui percebut com una barrera que separa els catalans i els forasters